Sisa, Jaume

---

Cançons

---

A sota l´alzina

A sota l´alzina ens hem d´estrenar
abans que no hi arribi un dimoni alat
si no ho fem ara no ho farem mai
la gespa humida ens acollirà

Despenja el telèfon que vull somiar
ja vinc de les planes de descansar
doneu-me sorpreses i novetats
oh, lluna de l´alba fes-me volar

Arreu a les cambres gran soledat
omplint la banyera hi ha un elefant
la taula és rodona i jo m´he mudat
amb tratjo i corbata i m´he...pentinat

Llegeixo el diari i ja estic plorant
no toquis l´alarma o et multaran
a la cantonada ha caigut un sant
amb la cara vermella i el nas rajant

Avuí fa bon dia per surfejar
les tres xemeneies treuen fum blanc
cosina de l´aire dona´m la mà
surt del vestuari, saltem al camp

A sota l´alzina ens hem d´estrenar
abans no hi arribi un dimoni alat
si no ho fem ara no ho farem mai
la gespa humida ens acollirà

A sota l´alzina ens hem d´estrenar (x5)

Conspiració

Han arribat, discretament, per separat.
Semblen normals, tipus corrents, anonimat.

Ja són aquí els diferents colors del gris.
S´han reunit amb gran secret, mig clandestins.

Són arribats de tot el món, ben informats
i connectats, amb la missió d´organitzar
la conspiració.

Conspiració, conspiració,
conspiració, conspiració.

Traductors d´un idioma brutal,
publicistes de somnis banals,
traficants de bellesa mortal,
arquitectes intel·lectuals,
pregoners del disseny triomfal
i un gurú enrotllat del Nepal.

Bouleverser, desentranyar i capgirar la realitat.

Funcionàries espirituals,
advocades del regne del mal,
mercaders de l´amor ideal,
inventors de pirules genials,
fabricants del desitg material
i mestresses del sexe dual.

Conspiració, conspiració,
conspiració, conspiració.

Propietaris d´instint criminal,
moralistes de cor amoral,
financers de mirada espectral,
productores de l´audiovisual,
altaveus del discurs oficial
i un obrer amb consciència social.

Coristes i numismàtics

Mira aquests ocells mediterranis
No els empara l´alegria
Com si la veu l´haguessin perduda
On s´amaga la melodia?


Mira aquests ocels transoceànics
No els cal pas la poesia
Si fa bon temps i hi ha bona onda
Mai no perden la sintonia


Esgarrapant un tel d´aigua
S´escampa la llum del sol
Algú ha obert un paraigües
Algú que balla tot sol


Poso el pilot automàtic
M´enfilo pel cel grisós
Coristes i numismàtics
S´esmunyen de dos en dos


Si miro per la finestra
Ja no recordo el meu nom
Si escric una carta al mestre
Puc preguntar i no em respon


D´aquí a Honolulu n´hi ha molts
De transatlàntics i avions
Caminen per mar i cel
Perquè el planeta és obert
A les humanes inquietuds
Provem d´anar-hi en autobús


Cada diumenge a la tarda
La mitja llum del saló
El taberner que ens esguarda
Pel mirall del tocador


La processó és començada
S´exhibirà un nou model
De petonet i abraçada
Per conseguir amor fidel


Però jo vull ser explorador
Desafiar gran perills
Conèixer el rei Salomó
I traficar un nou estil


D´aquí a Honolulu n´hi ha molts
De transatlàntics i avions
Caminen per mar i cel
Perquè el planeta és obert
A les humanes inquietuds
Provem d´anar-hi en autobús


O si no, en ferrocarril
O en bicicleta pel carril

El cabaret galàctic

Homes i dones i nens del cap dret.
Correu correu, que el temps pot no ser etern.
Per entre núvols i molins de vent
s´obren les portes d´aquest cabaret.

Ballets i orquestres, clowns i jocs de mans.
Són el repòs del viatger cansat.
El Capità Cisterna omple l´espai
d´espills opacs i sers imaginats.

Sàvia i antiga l´estanquera ens diu:
"no tingueu por dels morts, cal témer els vius"
Bufa, simun! Desseca llacs i rius.
Apaga el foc sagrat, pluja d´estiu.

Dues germanes contrabandistes són.
Amples vestits, cabells llargs i cançons.
Sota els vestits el mestre caçador
riu i el seu riure espanta les tristors.

El posadiscos neda en moscatell.
I el maître dorm dessota del taulell.
Miss Univers predica als quatre vents:
"deixa-hi afora la noció del temps".

El foc primer brolla d´un barret blanc.
Sorres i cels formen els decorats.
Estrelles orfes, briuxes i cavalls.
Màscares negres obriran el ball.

Barres i estrelles, símbols del passat.
Falçs i martells en el mateix mirall.
Déus i Senyors i exèrcits condemnats.
El somni és vida al cabarel somniat.

Monjos borratxos i alquimistes folls.
Fan boires baixes, flamarades d´or.
Ses suaus carícies m´han buidat el cor
del sentiment inhòspit de l´enyor.

El cabaret galàctic ja és obert.
Els paralítics hi aprendran claqué.
La masovera enganya els innocents.
Cambrers romàntics cremen els diners.

El congrés dels solitàris

Els més esplèndids perdedors, els que no surten a cap llista,
també s´hi acosta algun taxista, els viatjants i els pescadors.
Doctors en llengua catalana, un carterista retirat,
el que recull la palangana, el mestretites i un penjat.

És el congrés dels solitaris, no hi ve qui vol, cal estudiar
per oblidar l´abecedari del desconsol i no plorar.

Tot esperant la fi del món, un pessimista i un nen gran,
el que camina a quatre mans i admiradores de James Bond.
El vigilant de la presó, els de la penya l´Ansietat,
la dama de l´abocador, els deprimits i enamorats.

És el congrés dels solitaris...

Insatisfets que ho tenen tot i els que no tenen ni camisa,
aquells que no van mai a missa i els que pateixen de singlot.
La vídua del Baró Rampant, la veu de la senyora Francis,
un latin lover un pèl ranci i una lectora de Cioran.

És el congrés dels solitaris...

Tothom hi busca l´esperança, les animetes fan xiu-xiu.
Per compartir aquesta dansa el que està mort vol estar viu.

Vine al congrés dels solitaris, vine tot sol o acompanyat,
i oblidarem l´abercedari del desconsol sense plorar.

El fill del mestre

El fill del mestre fa ninots, la seva mare estén llençols i el balcó obert deixa escapar l´aire corrent del bestiar que apaga els bens conills i porcs

El fill del mestre trenca nius, i son germa que se n´enriu rep una pedregada al cap, es fot a córrer i a volar, de dalt d´un arbre fa piu-piu.

El fill del mestre es tira un rot, son pare explica la lliço, de tant en tant es tira un pet i es rasca el cul amb gran deleït mentre s´arregla els pantalons.

El fill del mestre, que té la iaia que no duu sostens, mossega un arbre de nadal que té plantat a l´orinal, fins que ja no li quedin dents.

El fill dels mestre té el cap gros sa germana la consol te un nòvio que es americà que menja xiclet per dinar i es beu la ginebra amb gasoil.

El fill del mestre planta naps, la tieta els cull al cap d´un any els porta a vendre al mercat nou, ven fabes tendres llet i ous i els lluços se´ls mengen els gats.

El fill del mestre, el fill del mestre, el fill del mestre, el fill del mestre, el fill del mestre
El fill del mestre ha calat foc a la casa

El gran Jordiet

[Home]
Jo sóc, el Gran Jordiet.
L'inventador de fantasies i escenaris de colors.
Veniu, i sentireu,
les més boniques melodies i nostalgiques cançons.
Tot és diferent, quan s'il·luminen els salons i els cabarets.
La magia d'un record potser us arribi
i sense res pensar també us estimi;
El gran Jordiet.

[Cor]
És, el Gran Jordiet.
L'inventador de fantasies i escenaris de colors.
Veniu, i sentireu,
les més boniques melodies i nostalgiques cançons.
Tot és diferent, quan s'il·luminen els salons i els cabarets.

[Home]
La magia d'un record potser us arribi
i sense res pensar també us estimi.
El gran Jordiet.

Transformarem qualsevol desig (i també els somnis de cada nit)
En maravella i fascinació.
Res no hi ha trist com el gran Jordiet. (res no hi ha trist, oh no)
Corri el xampany i la diversió (la diversió, oh si).

[tots]
el gran Jordiet ho ha decidit

[Home]
Boys, madames i girls,
he conegut voltant els món tastant l'amor d'alla on regeix
Reis i mandarins,
del Paral·lel a l'Indo-Xina han aplaudit el meu talent
No, no em fessiu dir,
Les nit de joi que he viscut intensament

[tots]
Quimeres i dolors el vent s’emporti
Plaers i ovacions només recordi
El Gran Jordiet.
El Gran Jordiet.

El setè cel

Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.


El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar
El tercer cel, dins d'un mirall
Reflecteix les imatges d'un món ignorat
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany
Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap

El setè cel

EL SETÈ CEL
(Jaume Sisa)


La Mi7 La
Història certa dels set cels,
Re Mi7 La
set paradisos màgics i encantats.
La Mi7 La
Història certa dels set cels,
Re Mi Fa#
set nius de pau, de glòria i de felicitat. (bis)
La Mi7 La
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.


El primer cel és inventat,
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d´estiu a la vora del mar. (bis)
En una nit d´estiu a la vora del mar.

El tercer cel dins d´un mirall
perfila les imatges d´un món ignorat.
I el quart cel és irreal
com un oasi verd en un desert estrany. (bis)
Com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se´n sap,
no hi ha notícies d´aquest cel tant amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap. (bis)
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

Germà aire

Una Meravellosa Impotència


Endormiscà a mon germà
El meu germà invisible aire


El meu inconsistent germà
El meu germà cap de campana


El meu mandròs germà
El meu germà planetari


El meu germà tancat
Dins d´un calaix d´armari


El meu germà parit
Del ventre d´un mamut


El meu germà pirat
A la velocitat de la llum


El meu germà tancat
Dins d´un calaix d´armari
Respira per un foradet
Que el Déu Balança va fer
Perquè hi passé l´aire
L´aire tèrbol i enrarit


Germà aire, puja´m al cel
Com un globus, com un ocell
Com un núvol passager


Germà aire, trenca l´encís
D´un inexistent país
Sense pobres, sense rics


Germà aire, treu-me la por
De quedar-me aquí tot sol
Entremig dels llamps i els trons


Però
Una Meravellosa Impotència


Endormiscà a mon germà
El meu germà bessó


El meu germà petit
El meu germà aire adormit

Himne Galàctic

HIMNE GALÀCTIC (Jaume Sisa, 2000)
C G C
Habitant de terrestres confins,
G C
lliurarem nostres somnis al vent
C G C
d’una platja que n’era un jardí
G C
arrelat en el blau firmament.

F C
Un migdia de foc encendrà
G Bb
les estrelles del cor de la nit,
G# G C
on la música lliure serà
G C
l’harmonia que portes a dins
Cadascú serà déu i esperit
d’ell mateix i de tot l’univers
Ni captaires ni reis pels camins
que relliguen l aterra i el cel.

F C
Saltaran sobre el nus de la sang
G Bb
les cadenes de mares i fills
G G# C
tot som pares i tots són germans
F C
a les portes del seu laberint.

F G C
Dels tebeos a la llum de l’eternitat
F G C
d’occident a l’orient traspassar
E Am
de les cases, al mar i al desert,
F G
del present a l’enigma del temps.

F G C
Avancem sense moure’ns de lloc
F G C
a poètiques forces units.

C G C
Si la vida es com un giravolt,
G C
el més gran és també el més petit.

F C
En el límit de la realitat
G Bb
prohibir estarà prohibit
G G# C
quan galàctic el sol brillarà
F C
a la terra que mai no ha existit.
A la terra que mai no ha existit

L'Home dibuixat

L’home dibuixat

Amb un tros de carbó
i un tros de cuiro vell
dibuixa’m un senyor
sense llana al clatell.

Posa-li flors al cap,
un trajo de nylon,
uns guants de pell de gat
i una etiqueta al front
que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té carn ni cos.
D’homes dibuixats com jo,
si mireu en veureu molts

Per acabar de fer
la teva obra d’art
repassa-li ben bé
el nas gruixut i llarg.

Penja-li un llaç vermell
dibuixa-li dents d’or
i al l’esquena un cartell
que digui:
No estic mort.

I jo sóc
Jo sóc l’home dibuixat,
el que està fet de paper.
D’homes dibuixats com jo,
cada dia en neixen més.

Després per celebrar
el part sense dolor
ensenya-li a cantar
una cançó d’amor.

Amb aigua mineral
dóna-li un bany al cap,
un nom original
i per bandera un drap
que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té cos ni carn,
d’homes dibuixats com jo,
se n’aprofiten els grans.

La clau del foc

Jo no sé pas on és la clau del foc.
S´ha fet tan curta i suau aquesta nit.
Ha estat un somni sense haver dormit.

Distant i càlid s´ha esvaït l´amor.
Vaig recollint les cendres del pastís.
Resta present un eco indefinit.
Com un murmuri del que aquí has vist.

Comença el dia i una nova llum
esbargirà records nascuts del fum.
Un fil perdut et mou el sentiment.
Són coses que sempre han estat pendents.
Paraules tendres, veus intemporals
es manifesten de forma ideal, aquesta nit per a tu.

Però si et creguessis que el món és rodó,
que l´aigua mulla i el sol fa escalfor.
Aquests moments no haurien existit.
Si és cert o no mai no ho sabria dir.
Quan els desitjos es tornen reals,
i l´increïble és allò tan normal,
adéu et dic, adéu siau.

La música és sublim

Si no surts al pati em socarrimo,
sota el sol, solet, vinga a esperar.
Però si veig que baixes, com t´estimo,
ara ja ens podem harmonitzar.

Tens una veueta delicada,
jo tinc un flabiol per estrenar.
Sonaran les notes regalades
cantaran els àngels al veïnat.

Obres la boqueta i fas ai, ai, ai.
l´instrument refila amunt i avall.
Raja la fonteta més que mai, ai,
fa una caloreta del carall.

I és que puja la temperatura
quan la sintonia aconseguim.
Tot improvisant la partitura,
quin gustet la música és sublim!

La primera comunió

Velles columnes. Palaus i museus.
Taules de marbre i miralls.

El gris paisatge i el cel adormit.
La soca d´arbre és al llit.

Porxos i estàtues. Testres i parcs.
Monuments gòtics i altars.

Hem de fer la primera comunió
al balcó,
disfressades de cavall.

Vés vianant en so de pau.
Vés foraster, vés-hi el primer.

Omple el farcell amb noves veus.
Renta´t les mans amb jocs d´infants.

No cal parlar

Amb algú que no té ombra
i té el cap sota la sorra.
Amb aquells que no t´escolten
si el que dius no és el que toca,
no cal parlar.

Si te´n rius sense fer broma,
de les coses més serioses,
et prendran per un idiota.
La paraula és molt traïdora,
no cal parlar.

No cal parlar, no cal dir res,
quan el silenci ho diu ben clar.
Obrir la boca és perdre el temps,
no cal parlar, no cal...

Si la vida t´enamora
però l´amor ja no funciona.
I se´t fa un nus a la gola,
i no saps com dir les coses,
no cal parlar.

Òrbites blaves

Sents l´enyor del paradís.
Tens un somrís llunyà i estàtic dins el cor.
Quan tantes mans s´han diluït en el cel fosc.
Tens peus de sorra, ales de foc i un vell desig.

Hei! Salta i vola, que els ocells et faran lloc.
Hei! Entre els núvols tens la màgia d´altres mons.
Boscos i carenes els veuràs petits.
Suaus lligams i trenes nuaran els remolins.

Entra al somni eteri, ja és de nit, s´amaga el sol.
Fon les meravelles que t´hi trobis en records.
Trenca els calendaris, jo tinc tots els anys.
Surt de dins l´armari et diria el meu germà.

Lluny de nius i branques, dalt els cims, sota els barrancs.
Jo seré el teu guia si és que em vols acompanyar.
Mira quin paisatge s´obre als nostres ulls.
No facis viatges si no tens el vol segur.

Parc Temàtic

T´envio una pel·lícula portàtil,
la crònica real d´un món fantàstic.
Astrònomes espien l´extraradi,
detecten de de lluny un ordre anàrquic.
Teòrics ultrarevolucionàris
i pijos cocaïnòmans i gimnàstics.
No hi caben més autòmats en el pàrquing,
hi ha cua per entrar al parc temàtic.

Artistes de la idea, visionaris,
avui, opositors a funcionari.
Un pòtol, un apàtrida i un dandi
reciten Papasseit, la rosa als llavis.
Els metges futuristes diuen: "Ràpid,
sembreu cannabis sativa a l´estadi".
Ho fa un robot que és la mar de simpàtic,
que tot és virtual al parc temàtic.

El cel engalanat és un presagi,
ben clar podem llegir que hi haurà un canvi.
El papa ara és la mare i es diu Mari,
el monstre s´ha escapat de dins l´armari.
Vigila el que somies i no badis,
et creies que eres jove i ets un avi.
Artaud s´ha suïcidat, no vol ser un clàssic,
que tot és virtual al parc temàtic.

Hauràs de fer un curset per Internet,
aprendre a mirar el món amb ulls oberts.
Anar sense paraigües ni carnet,
jugar seriosament com ho fa un nen.

Xerraires neo-hippies i llunàtics
celebren el mil·lenni d´Aquari.
Practiquen rituals comunitaris,
orgia, missa laica i aquelarre.
Pallassos terroristes creen pànic
tirant confetti-bomba des de l´àtic.
Al·lucinosi al telediari,
que tot és virtual al parc temàtic.

Li dius al teu cervell que no s´espanti,
colors punxants en un estat letàrgic.
La pell té un tacte estrany, sembla de plàstic,
igual que si t´haguéssis pres un àcid.
Descobriràs el mviment estàtic,
sistemes tecnològics molt romàntics.
I no sabràs si és cert o imaginari,
que tot és virtual al parc temàtic.

Qualsevol nit pot sortir el sol

Do Sol7 Do
Fa una nit clara i tranquil.la,
Sol7 Do
hi ha la lluna que fa llum.
lam Mi
Els convidats van arribant i
Fa Do
van omplint tota la casa
Sol7 Do
de colors i de perfums.


Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.


Do Sol7 Do
Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
Sol7 lam
de les tristors en farem fum.
Mi Re7
Que casa meva és casa vostra
Sol Do
si és que hi ha ... cases d´algú.



Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts ! ...

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! ...

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts ! ...

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts ! ...

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh ! Benvinguts ! ...

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu ...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Refugi terrenal

Capellans amb barretina es poleixen la moxaina,
la cartera i la sotana quan enterren la sardina.

Vols venir a envair la Xina o vols fer escalada urbana?
El que no plora ni mama canta un tango a l´Argentina.

La moral ja no s´empina, les xavales foten canya.
Ai, cargol, cargol, treu banya! La cigala i la petxina.

Al refugi terrenal, bones males companyies.
Mira que pots prendre mal o morir-te d´alegria.

Quina bomba la padrina, diu que al barri hi ha gent sana,
i no passa una setmana que no cremi una cabina.

Campió de garrafina, el Tenorio de la Plana,
tant empaita la mucama com es beu una piscina.

Locutors de veu divina, periodistes en pijama
han parit una marrana que es despulla i despentina.

Terrabastall

No vull entrar, no vull sortir,
no em vull quedar parat aquí al mig.
No vull cantar, no vull callar,
no vull sentir mai més aquest disc.

No vull somiar, ni despertar,
no vull dormir vestit sobre el llit.
No vull marxar ni arribar,
ni decidir quin és el camí.

D´esquena al mirall he vist el senyal,
consignes de guerra, missatges de pau.
Jo vull lligar el punt final, el punt central,
el punt filipí, que és el punt més fi.

Jo vull fer un salt triple mortal,
i sense xarxa fotre-li marxa.
Pujar al trapezi i del vertigen
fer-ne despreci, de cap per avall.

No vull donar, no, no vull tenir, sí.
Algú sabrà si això té sentit.
Ni recordar ni oblidar,
ni perseguir principi ni fi.

D´esquena al mirall...

Hem d´arriscar, buscar l´origen,
potser volar, terrabastall.

Totes estimades

Totes són estrelles, totes són petites,
flor de meravella, totes tan boniques.
Una d´entre elles jo la triaria,
si fos la més bella i l´hi cantaria.

T´estimaria només a tu sola,
et parlaria de molt a la vora.
Et regalaria el llibre i la rosa,
junts passariem els anys i les hores.

Si l´una em fa gràcia, l´altra m´enamora,
aaquella té màgia i aquesta és tan dolça.
Rosses i morenes, blanques i pigades,
són grans i són nenes, totes estimades.

Un noi del barri

Sóc solidari amb la passió
i de la mandra treballador.
Bon patriota de cap nació
i partidari de l´abstracció.

Busco el silenci si hi ha soroll,
si fa bon dia surto al balcó.
Respiro dintre d´una cançó
alimentant la imaginació.

Un noi del barri amb la il·lusió
d´una guitarra i un altre jo.
Un esperit de contradicció.
No en facis cas, no, dels cantautors.

És tan difícil quan ho vols tot
aconseguir-ho sense dolor.
Sentir-se lliure, no tenir por.
Si algú t´estima tot va millor.

Vida estel·lar

Virtuosos i tuaregs tocant el timbal
a les portes de la catedral.
Abans no s´ensorri el cel han vingut al festival,
secretàries, nudistes i algun municipal.
La rotllana dels parats belluga i s´encén
el mirall on es mira la gent.

Cavallets i gronxadors aclareixen la foscor.
Brolla, brolla el sortidor.
La lluna en un cove si vols i no dols.

Els poetes i els forners arriben a peu
a ocupar la Central de Correus.
la duquesa i el carter ja son una sola veu,
hinduistes, flamencos i abonats del Liceu.
Els lampistes, vacil·lant amb les connexions
de neurones i revolucions.

Cavallets i gronxadors...

Teixidors republicans i el bisbe de Vic
discutint damunt d´un elefant.
Poc a poc es van obrint les consciències i les mans,
els somnàmbuls desperten, els carrers esclatant.
Volta el carro repartint tortura d´amor
per aquells que no en tenen mai prou.

Cavallets i gronxadors...

Un batec original s´escolta per tot,
els ciclistes travessen el foc.
Grocs, mulates i esquimals despullats de protocol
com les fades dansaires, homes, déus i animals.
A la plaça s´hi han ´juntat sublims i vulgars,
la llavor de la vida estel·lar.

---