He sentit que el president del govern espaniol ha dit que la relació Catalunya/espania és excelent.
Clar… tot canvia segons de quin costat ho miris.
Aquest cop comprenc el SEU punt de vista. 
He sentit l’estat espaniol proposa de compensar les pel.lícules en base al nombre de descàrregues d’internet.
Una peŀlícula espaniola normaleta pot tenir entre 4 o 20 descarregues simultànies i una de gran èxit (això és ironia clar) pot arribar als 40.
Per tant no té un cost gaire elevat de crear un sistema de descàrregues per manipular la informació.
Resumint: és un dels projectes més “xorres” que he sentit en molt temps.
Nota: Si cap director català vol que el meu ordinador estigui tot el sant dia descarregant les seves peŀlícules per aconseguir mes duros sols m’ho ha de dir. (de mica en mica s’omple la pica 
)
Fem un canon per
Als fabricants de bolígrafs i llapis ja que les ventes d’impressores els han tret deslleialment el mercat.
Als escriptors, ja que qualsevol pot obrir un blog i fer-los la competència.
Als fabricants de DVDs ja que la industria del pendrive enviarà la gent de les fàbriques al carrer.
Als traductors per cada cop que algú usa una eina de traducció online.
Als fabricants de telèfons ja que degut a la proliferació dels xats la gent truca menys.
Als fusters, ja que tothom pot consultar el catàleg ikea a l’internet.
Als cuiners i restaurants, des de que hi ha internet tothom té al seu abast milions de receptes.
Als fabricants de cotxes / sabates i transports públics, amb tanta oferta d’oci a la xarxa no cal sortir de casa.
Als dissenyadors gràfics, ja que hi ha cada espavilat que amb el paintbrush es capaç de fer meravelles amb la tipografia comicsans i un grapat de colors.
Als metges, ara ja no cal anar a veure a un professional. N’hi ha prou amb consultar els diversos llocs web on trobaràs les medecines més indicades per a cada ocasió… ves… qui vols que et conegui millor que tu mateix!
Als fabricants de pots i caixes, si ben mirat sols ens cal espai al disc dur per a viure.
Els fabricants d’ulleres per a veure-hi de prop, ja que eines com la lupa del compiz fan que el seu producte sigui obsolet.
Als “mamporeros”… si ens gastem tots els nostres duros en tecnologia no podrem comprar-nos un cavallet i pagar un estable.
I als informàtics… Ai no! Aquests que es fotin, oi?
Misteris fascinants… Avui 25/05/09 des de el meu ordinador a Barcelona amb una connexio’ de timofònica no puc connectar-me al piratebay.org però usant el proxy que tinc al meu servidor italià no hi ha cap problema.
què deu haver passat?? qui sap?
Sabies que existeix una eina collonuda per configurar tots els serveis bluetooth???
Es diu blueman i la pots trobar a http://blueman.tuxfamily.org/ - https://launchpad.net/blueman/.
Amb aquest programet podrem configurar fàcilment les transferències d’arxius via bluetooh, crear una xarxa local, connectar-se a internet mitjançant un mòbil bluetooth, configurar dispositius d’audio (mans lliures, etc…), connectar dispositius serie externs tipus gps, configurar dispositius d’entrada ratolins o mòbils amb funció de comandament a distància… una passada!.
Una colla fan passar el kde pel windows 7… mireu:
Sabies que amb el nou servidor de so pulseaudio podem repartir el so per tota la nostra xarxa, controlar el volum independentment per cada aplicació i un munt de coses???
… jo no :-)… Per fer-ho facilment ens cal un programa: el padevchooser (instalem també el paprefs i el paman si no els tenim i… a jugar!
Més de 100.000 persones assisteixen a la festa ubuntaire del Jaunty Jackalop. (segons la organització, si algú te alguna altra dada fem la mitja i així tots contents.)
Tornant aquesta setmana d’Itàlia.
Vol de clickair Milà a Barcelona… passen el carro de les consumicions.
[Passatger en anglès] - Demana una cocacola
l’ [hostessa] el compren i li posa.
[Passatger en francès] - Demana alguna beguda (no recordo), i uns entrepans
l’ [hostessa] el compren i li posa.
[Passatger en italià] - Demana una aigua amb gas.
l’ [hostessa] el compren i li posa.
[Dos passatgers alemanys] - Demanen cerveses
l’ [hostessa] els compren i les posa.
[Pobre desgraciat català (jo)] - Una amanida cèsar i una aigua amb gas.
l’ [hostessa] - LO SIENTO NO LE ENTIENDO
[Pobre desgraciat català (jo)] - Una amanida cèsar i una aigua amb gas. (senyalant els dibuixos de la carta)
l’ [hostessa] - LO SIENTO NO LE ENTIENDO
Al final la seva companya (que devia tenir uns coneixements universitaris de llengües que li permeten d’entendre aquesta complexa forma de comunicació) li passa una amanida amb cara d’estar salvant-me la vida i de “que serraos que sois”.
