DEEP PURPLE





Marc Oriol i Costa
Març 2007
5è Cala Montgó - Escola Mare Nostrum
marc@kumbaworld.com

Revisat: 6 d'abril del 2007
Web:_http://www.kumbaworld.com/marc/deeppurple.html





HISTÒRIA

    L'any 1968 el bateria Chris Curtis forma el grup Roundabout, amb el seu amic pianista Jon Lord. En Lord convida el seu amic guitarrista Ritchie Blackmore. S'hi afegeixen el baixista Dave Curtis i el bateria Bobby Woodman.
    Però en Lord i en Blackmore no duren gaire per culpa de les decisions d'en Chris i se'n van. Però els altres del grup expulsen en Chris per evitar la desaparició del grup i demanen als altres que tornin.
    Després d'això el grup ja es pot posar en marxa i continuar.
    Contracten el baixista Nick Simper i com a vocalista fitxen en Rod Evans; pel lloc de bateria contracten Ian Paice (per cert, el bateria Ian Paice ha durat sempre en el grup, des de1968 a l'actualitat, quasi 40 anys!).
    Poc després, abans de fer cap concert, el grup canvia el nom a “Deep Puple”.
    L'any 1968 enregistren el disc The Shades of Deep Purple. L'any 1969, el seu segon disc, The Book of Taliesyn. En Ritchie, en Lord i en Paice volen canviar de baixista i de vocalista.
    En Ritchie demana al seu amic bateria Mick Underwood que els recomani algun bon vocalista (en Mick va ser aprenent de Jim Marshall, el creador dels famosos amplificadors Marshall, als catorze anys). En Mick recomana el vocalista Ian Gillan, i Ian Gillan els porta el baixista Roger Glover. L'any 1969 enregistren el disc Deep Purple, amb aquests dos nous membres.
    El juliol del 1969 fan el disc senzill Alleluyah amb la cançó April, una cançó que barreja les orquestres simfòniques amb el rock. Això de barrejar la música clàssica amb el heavy li agrada molt al pianista Jon Lord.
    Després, en Blackmore agafa més protagonisme i decideix passar de les orquestres simfòniques i fer més l'estil “hard rock”.


FORMACIÓ CLÀSSICA



    Els principis dels anys setanta (1970-76) són els millors anys de Deep Purple. Viuen la seva època daurada. També se'n diu “Mark II” (cada “Mark” és una època diferent amb canvi de membres del grup).
    Els millors Deep Purple són: el genial pianista Jon Lord, l'extraordinari guitarrista Ritchie Blackmore, el fantàstic cantant Ian Gillan, el gran bateria Ian Paice i el gran baixista Roger Glover. Són tots boníssims. Tant, que cada un d'ells podria ser el nucli d'un grup. La convivència entre tantes estrelles dóna uns resultats genials, però també moltes baralles.
    L'agost del 1970 surt el primer disc amb un estil més “hard rock”, el fantàstic disc In rock, on surten cançons amb molt d'èxit com Child in Time, Speed King o Black Night.
    Després, pel juliol del 1971,  publiquen un altre disc anomenat Fireball.
    Tot anava bé, però un dolor estomacal greu d'en Roger (el baixista) els obliga a canviar-lo per en Chas Hodges.
    Treuen el “single” Strange kind of Woman. Després fan el disc Machine Head, on hi ha cançons com Lazy, Highway Star o Smoke on the Water.
    Pel gener del 1973 fan una gira pel Japó, i d'aquests concerts en directe en fan el Made In Japan, que va tenir un èxit espectacular.
    Els Deep Purple han fet el cim. Amb el Made in Japan han demostrat que són genials, i en directe encara més. Fer cims igual de bons és difícil. En Ritchie (guitarrista) i en Gillan (vocalista) es barallen, i mira que al començament eren bons amics. En Gillan té problemes amb l'alcohol. Això els causarà molts problemes.
    L'any 1973 treuen un altre disc anomenat Who Do We Think We Are.


CRISI DE LA FORMACIÓ CLÀSSICA


    Poc després, en Gillan els comunica que se'n va del grup. Fan fora el baixista Roger Glover.
    Per aconseguir un baixista (com l'antic Roger Glover) busquen algú que també ajudi a la veu i troben en Glenn Hughes. I pel lloc de vocalista troben en David Coverdale.
    L'any 1974 fan el disc Burn, amb cançons com Burn, Mistreated o You  fool No One, unes cançons amb bastant d'èxit, però amb l'arribada dels dos nous components es marquen més els ritmes blues i soul, i això a en Ritchie no li agrada.
    Fan el disc Stormbringer. Però poc després en Blackmore se'n va del grup per la quantitat de ritmes funky i soul classificats per ell com “una merda”. En Ritchie forma el grup “Rainbow”.
    Se n'ha anat una de les ànimes del grup, en Ritchie Blackmore, però el grup continua i busca un bon guitarrista, i troben en Tommy Bolin. Amb aquesta arribada el hard rock de Deep Purple se'n va encara més i es marca molt el funky i soul, i amb aquests ritmes fan el disc Come Tast the Band l'any 1975. Però enregistrar aquest disc va ser molt difícil: en Hughes sovint no venia per culpa de la seva addicció a les drogues (en Bolin ocupava el seu lloc fent de baixista). Però en Bolin també era addicte a l'heroïna i durant els concerts estava fatal.
    Per tot plegat, el 1976 Deep Purple es desfà. En Lord i en Coverdale se'n van al grup “Whitesnake”; en Paice  se'n va al grup de Gary Moore. En Bolin es mor  d'una sobredosi aquell any.

REAGRUPAMENT


    L'any 1984 els Deep Purple de la formació clàssica es reagrupen. Segurament necessitaven diners, i a més pensaven que com que ja no eren tan joves, ja no es barallarien tant. Fan un disc molt bo, Perfect Strangers (en aquesta cançó parlen sobre la relació entre ells mateixos al cap de tants anys de no tocar junts). L'any 1987 treuen The House of Blue Light. Però en Gillan i en Blackmore es tornen a barallar per veure qui és el líder (de fet, en Lord sempre va ser líder mentre els altres es barallaven). L'any 1989 en Blackmore fa fora en Gillan. Però, al cap de poc, els altres el fan tornar sense permís d'en Blackmore. Fan el disc The Battle Rages On, però la gira de presentació  és insuportable perquè en Blackmore no para de fer coses rares fins que al final els deixa plantats a mitja gira. El gran guitarrista Joe Satriani el substitueix només per poder acabar la gira.
    Deep Purple de fet s'ha acabat, encara que continuen fent altres formacions i encara toquen avui en dia. En Lord se'n va anar del grup l'any 2003 (hi havia estat sempre). Tampoc hi és en Blackmore, però sí en Paice, en Gillan i en Glover.


CURIOSITATS


LES MEVES CANÇONS PREFERIDES


DISCOGRAFIA IMPORTANT

Discs de concerts en directe:

INFORMACIÓ


http://es.wikipedia.org/wiki/Deep-Purple

http://www.portalmundos.com/mundomusica/grandes/deeppurple.htm

les imatges al google http://images.google.com/imghp