A la plaça, jo hem mirava
Dos vailets que hem feien recordar
Aquells dissabtes, a la tarda
Rescatant d’entre les plantes

Rera el sembrat
un bell regal
que solíem amagar,
era un dissabte qualsevol

Discutíem i ens abraçàvem,
mentre rèiem i ploràvem
Escrivíem i recitàvem,
pensaments de quant un es canalla

Rera el sembrat dissimulats,
Pel blat ven alt
Era un dissabte qualsevol

Cors l’arbre, mans agafades
I després la màgia començava
Ara l’aire passa i marxa
I amb ell els anys que ràpid van

Entre el sembrat i la ciutat
Però aquí assentat
Es un dissabte qualsevol.



Eddy Mata i Riu
Uf..!