Un diable vell va dient missa,
Predica els vicis que demà,
Ompliran gots en els tuguris,
Amb la morfina per calmar
Els presoners de vides incertes
Que algun dia va oblidar
éssers amb cor de melamina
Que algú un dia va trencar

La ràtzia assessina
vestida de negre ens va indicant
L’única sortida
d’allà on els reis tambè son executats

Un riu de sang tempta suicida
A fer un viatge dimensional
A veure vells en una cadira
Que el temps no varen saber aprofitar
Parents d’un caos que els elimina
Emmetzinant la voluntat
Esclau silents d’una partida
Que no els donaren dau per jugar

Al centre del dia
Comença a caure i separar
el cor vers la vida
D’un món que volta desesperat

Cels corcats
per clons del mal
Mims parats no expressaran
tranquilitat, serenitat
Acabaran sent devorats per...

La ràtzia assessina
vestida de negre ens va indicant
L’única sortida
d’allà on els reis tambè son executats

Eddy Mata i Riu
Uf..!