Monedes que perden valor,
promeses sense cap sentit,
no hi ha regals ni compromís
ni besos als portals.

Deixem de banda el nostre cor,
tempestes de pluja i crits,
i a l´horitzó, veurem de nit
un vaixell sense timó.

Vine, corre, dorm al meu costat
que si tu em fas de coixí,
et somiaré al matí. (2)
Si jo sóc tu i tu ets jo,
quatre ponts per creuar el mar.
Si jo sóc tu i tu ets jo
quatre mars els fem els dos.

Paraules que les tomba el vent,
les presses troben un moment,
és un temps mort, ja és mala sort,
que sigui de matinada.

Les cendres no s´apaguen mai,
mirant-nos com a dos estranys,
de que serveix, el continuar,
viatjant sense tornada.