Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front dur la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
es vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.


-----------------------------------------------

[La]Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'a[Mi]quí,
però el re[La]cord de la vall, on vas [Re]viure,
no l'es[La]borra la [Mi]pols del ca[La]mí.

...o armoniós

[La]Trobarem a fal[solbm]tar el [Re]teu som[La]riure;
dius que ens [solbm]deixes, te'n [Solb]vas lluny d'a[sibm]quí, [Mi]
però el re[solbm]cord de la [Solb]vall, on vas [Sim]viure, [Re]
no l'es[La]borra la [Mi]pols del ca[La]mí.