Lluna robada

Esperaré la nit propícia
ben amagat sota un llençol
quan la lluna destenyida
oculti el nas damunt dels mocs
M’esmunyiré al cementiri
l’empaitaré entre els xiprers
escolliré el que més s’enfili
i pujaré a dalt del vent

El fanal flas! per sorpresa
l’agafaré, me l’enduré
Llavors cantant sense que em vegin
he d’esquivar els mals esperits
que els focs follets em posen negre
si me’ls trobés faria un crit
Aaah!

Prendré la lluna per corona
que m’il•lumini el front i el nas
i sortiré per Barcelona
disfressat de sant Tomàs
Uuuu

Diré a la gent que se m’atansi
que s’embabaui al voltant meu
M’enfilaré dalt d’una caixa
i picaré a terra amb un pal
Obriré els ulls com un salvatge
Alçaré els punys i els dits dels peus
Seré el profeta i el pallasso
i l’orador i el barbamec

Rigueu, mireu-me,
divertiu-vos
Tireu-me cèntims i cacauets
mobles, insults i tonteries
Tireu l’infern entre les dents
Però procureu d’aconseguir-vos
un paraigües ben resistent
Perquè d’aquí a quaranta dies
s’estriparà el cel amb un tro
i caurà un enorme aiguat de figues
que enfigassarà a tothom

Feu-me cas, ave Maria
Que la lluna em fa de guia
Feu-me cas, ave Maria
Que la lluna em fa de guia
Feu-me cas

Quan vindrà l’especialista
que se m’endurà a sant Boi
no oblideu que les visites
són diumenges i dijous
Ei

Feu-me cas, ave Maria
Que la lluna em fa de guia...