(Lletres: Miquel Martí i Pol i Lluís Llach.
Veus: Amina Alaoui, Lluís Llach, Nena Venetsanou)

Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d´Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes
perquè t´emplenin els dits de llum
com la que encén l´esguard
dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l´oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l´amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

Et deixo un pont d´esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.

Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d´un blau lluminós
que cantava a l´Alguer
per cantar el seu enyor...

Et deixo l´aigua i la set,
el somni encès i el record.

I a Ponza la mort
per viure cara al mar... el mar... el mar.
l´espai ple de llum
on s´emmiralla el mar... elmar... el mar.

El blau del nostre silenci
d´on sempre neix la cançó.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l´oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l´amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.