(Lletra i música: Joan Americ)

Si no t´importa, vine, que és important la vida.
Hi ha mil paratges on cal que vages
a proclamar el dia
(valdria la pena decantar-se)

a favor de les dones i dels seus fills els homes
als qui el canalla i el mercenari
els crema el pa diari
(t´estic convidant, supose, a aprendre artesania).

Per construir una ala, amb plomes de pervindre
deuries vindre, confeccionar-la.
Resulta imprescindible.

Sigues capaç del somni.
És urgent.
Pensa què podrem ser.

Una manera afortunada
de dur la terra cap a l´albada
d´un temps que espera que algú l´habite.

Un temps de pluja, irreversible.
Un bon exemple on les estrelles
veuran l´espai on viure.

Escolta, he pensat que la idea podria enamorar-te.