Molt sovint quan ve la nit
se m´emporta una fada:
la bellesa dels teus ulls
-negre intens sobre mar blanca-
sempre incerts en la mirada.
I així gelós vaig desfent
cançons que m´acostin a ella. Però...

La poesia dels teus ulls
sé que no la podré escriure,
cada vers que jo trobés
en el paper se´m moriria
del dolor de no ser prou fidel.

Però sé que no m´he de cansar
de buscar aquest llenguatge amic
que m´acosti a la poesia dels teus ulls
malgrat que no la pugui escriure,
però així lluitaré amb mi
esperant sempre una albada
àvid de sorprendre la teva mirada.