Mira com balla la vella Winnie,
com trenca el ritme a cops de cor,
baten els peus com si
al fons de la terra
gemeguessin les antigues arrels.

Mira com balla la vella Winnie,
remou el cos amb l´art dels bruixots,
són els seus ulls com dues llunes plenes
fent de la seva pell un cel de mitjanit.

Dansant trepitja el temps de l´infortuni
en què els lleons foren engabiats,
negre és l´orgull, negra és la bellesa
si ho proclama la Winnie
amb el seu cos exaltat.
I aquesta dansa no hi ha qui l´aturi,
ni bancs, ni racistes, ni la brillantor...
dels diamants.

Mira com balla la vella Winnie
marca així el ritme de l´avenir,
amb aquest pas entrarà a les escoles
obrirà les presons, tan velleta com és.

Mira com balla la vella Winnie,
atia el foc en el seu endins,
sap pels seus fills condemnats a les mines
que es desperta el volcà i brama desvetllat.

Dansa quan sent que els tambors anuncien
presta agonia de l´esclavitud,
negre és l´orgull, negra és la bellesa
si ho proclama la Winnie amb el seu cos exaltat.
I aquesta dansa no hi ha qui l´aturi
ni bancs, ni racistes, ni la brillantor
dels diamants.