Desdibuixada
vestida amb vells parracs
ens demanes caritat
però amor meu, si per mi tu ets tota ma riquesa.

Sola camines
i ens dius jo sóc aquí
per qui vulgui viure amb mi
que no m´he de cansar mai d´estimar-lo.


I com voldria morir amb tu qualsevol vespre
tu ets ma riquesa, ma cadena, ma princesa
ma llibertat, ma llibertat, només per a tu l´home està plorant.


Desconeguda.
L´infant et veu passar
obre els ulls i et mira en va
no et coneix, no et pren ni besa la teva imatge.
I enmig d´arrugues
el vell diu el teu nom
com si fos l´últim tresor
que no té ni ara que la vida se l´hi apaga.

Pobre ignorada
t´han fet bruixa pels folls
t´han encadenat el cos
i encara ens dius
sóc aquí per estimar-vos.