La Bepa


En altre temps, els dies festers s'organitzaven balles, en què a falta d'orquestres, alguns cantaven corrandes que d'altres cantaven. La Bepa n'és una. Conta el rapte d'una bugadera per un galant cavaller.
Agafada de remordiment, tindrà a l'hora de penedir-se una fi tràgica en la qual la intervencó divina no hi és estrangera. Donem una versió publicada a Chansons Populaires Catalanes 1er sèrie, Terra Nostra num 1, 1972. Deu existir-ne d'altres versions.


A la torre xica
A la torre gran
Si n'hi ha una Bepa
Que l'estimen tant

Si n'hi ha una Bepa
Que l'estimen tant
De tant que l'estimen
No la casaran

Bonica és la rosa
Més bonic el ram
var. Flor de lliri, lliri
Flor de lliri blanc

A on és la Bepa
Que ne trigui tant
És a la ribera
A rentar el davantal

Bonica…

La sella n'és verda
El cavall n'és blanc
Pels carrers d'Oleta
Passa tot plorant

Bonica…

Com són gent sentida
D'això moriran
Adéu pare i mare
Adéu mos germans

Bonica…

A cada cap de tomba
Posaran un ram
Capellans i frares
Per ells pagaran

Bonica…

Morta n'és ma mare
Morts els meus germans
Morta cau en terra
Mort el seu galant

Bonica…

Per se fer bonica
La nit de Nadal
Mentre el rentava
Passa el seu galant

Bonica…

Per anar bonica
La nit de Nadal
L'agafa i la'n puja
A dalt del cavall

Bonica…

Per què plores, Bepa ?
Per què plores tant ?
Ploro pels meus pares
Quan ho saberan

Bonica…

Si es moren, que es morin
Ja els enterraran
Les tombes noves
Les estrenaran

Bonica…

Passen la muntanya
Bepa es va girant
Les campanes toquen
Amb tristesa i plany

Bonica…

Aquí els enterraran
Tu, que vas passant
Digues un parenostre
Per la Bepa i en Joan

Bonica…