Sol Do
Quan jo en tenia pocs anys
Sol
el pare em duia a la barca,
Re7
i em deia: quan siguis gran,
Sol
no et fiïs mai de la calma.

Bufa, ventet, ben fort,
infla de vent la vela,
que arribarem a port

He estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit en la pell
l'urpa de la torbonada.

Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i bonança;
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!

Mes avui que ja sóc vell
i ja no em llevo a trenc d'alba,
compto les hores despert
i em fa basarda la calma.