Mercè,
Palma, n´és llunyana;
sóc lluny dels carrers,
lluny dels ametllers
i d´aquells carrers que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil,
de la casa clara;
lluny d´aquells terrats
on els gorrions s´estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada,
esperant prendre el vol,
cap el cel tan blau,
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors damunt de la taula;
les gavines t´acompanyin
el lent caminar cap a l´horabaixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja;
les ones no em deixen, mu mare,
allunyar-me´n massa.