Jo no sé pas on és la clau del foc.
S´ha fet tan curta i suau aquesta nit.
Ha estat un somni sense haver dormit.

Distant i càlid s´ha esvaït l´amor.
Vaig recollint les cendres del pastís.
Resta present un eco indefinit.
Com un murmuri del que aquí has vist.

Comença el dia i una nova llum
esbargirà records nascuts del fum.
Un fil perdut et mou el sentiment.
Són coses que sempre han estat pendents.
Paraules tendres, veus intemporals
es manifesten de forma ideal, aquesta nit per a tu.

Però si et creguessis que el món és rodó,
que l´aigua mulla i el sol fa escalfor.
Aquests moments no haurien existit.
Si és cert o no mai no ho sabria dir.
Quan els desitjos es tornen reals,
i l´increïble és allò tan normal,
adéu et dic, adéu siau.