Un munt de coses que veig que em deixo

quan ens diem adéu,

sento que perdo a dintre meu

els moments bons i dolents

desapareixen amb ells



Era tan fàcil com dir t’estimo

però tan difícil com dir perdona

quan el meu cap i el meu cos

són dos coses diferents

potser és que no som

ni bons ni dolents



Anem, cap una estrella

Anem, cap on ningú no ens pugui veure



Dins un munt de mentides que ara veig a dintre meu

no vull recordar la veu

que em diu que no era gens fàcil

estimar sense deixar

una porta mig oberta



Potser fins ara no m’adonava

del meu propi cansament

imatges que es fonen al pas del temps

esperant sense saber

si mai podré tornar-me

a gronxar dels teus cabells



Amb la certesa del qui torna

amb la tristesa del qui marxa

amb nostàlgia d’amics

que perduts ara no hi són

ni avui ni demà

mai estarem sols



Anem...

Dins un munt...