A les portes d´una gran ciutat, hi ha algú passejant.
Els secrets d´una rondalla, estan segurs al seu cap.
Sempre diu que ningú l´acompanya, però no vol deixar la ciutat.
És un follet, no és pas un home.
Com trets d´un conte, el seu somriure i ell
viuen d´esquena al passat.
Ell és com una pàgin aenganxada del llibre del temps, nigú no el recordarà.
És un follet no és pas un home...
però mai nigú ho sabrà.
Sempre esperes que et vinguin a buscar, cada cop més enllà.
Els avis l´han vist sempre com es ara, ell no s´ha fet gran,
només té por del comiat.
Diu que quan més estima, més s´enyora quan li falta qui per ell,
no plora.
És un follet, no és pas un home...
Però mai nigú ho sabrà.