Mira quin ridícul,

ara que pensava

que jo era el centre del món

Del balcó de casa

saludant les iaies

sortint per televisió



Ara no em preocupa,

fins i tot m’agrada

si diuen que no sóc bo

I és que quan et parlo

segur que la cago

he perdut la inspiració



M’enfonsaré, si no somrius

amb les parides que dic

és estrany però va així

qui ho havia de dir



Sóc ridícul, quan et tinc al davant

Sóc ridícul, quan em deixo portar

Sóc ridícul, quan em miro al mirall

i no hi veig el que sóc



Em rento la cara,

porto una ressaca

que he comprat per oblidar

Tot són males cares

quan arribo a casa

i em llevo tard per dinar



Només tu ets la solució

vine nena al meu cantó

ho podríem intentar

Si a tu no t’importa,

que fiqui la pota

cada cop que et veig entrar



M’enfonsaré...

Sóc ridícul...

Però va com va....