Vam fer-nos pas a pas on no hi havia cap camí, ens vam deixar portar per les cames del destí.No volíem ser débils ni forts, ni valents ni covards, només érem com el vent fugaç, no veníem a lluitar.Com la pluja cau sobre el matí, sota el vent de mestral.Vam veure com la nit ens omplia el dolor d´estrelles sota un cel que es mirava en la tardor.I les hores que passaven ens deixaven per escrit uns versos, uns records i el silenci per amic.No volíem res semblant a res, portats llunys per el destí.No hi havia un lloc on parar ni on viure del passat.No hi ha res a esperar, només pots seguir endavant.Només seguir endavant.
Vam aprendre a oblidar i a resistir-ho tot,viure la inseguretat i a ser feliç amb poc.A parlar sense paraules i no haver d´entendre-ho tot, a assemblar-nos l´un a l´altre i no voler arribar enlloc.Ens vam deixar portar per el destí.No volíem arribar.