Com és que veig,
ombres al meu voltant,
que em recorden com era abans
que fos un trosset del cor.
Sota d´un cos calent i que em diu tot fent
adéu amb el pit.

Però tu no ho saps,
jo ja no t´ho puc dir
no hi ha ningú al davant
ni moments com els d´ahir.
Tot lo nostre és així, sense cap raó
sense cap sentit.

Sols, en una illa, d´onades que porten mitja vida
plena d´enganys, plens d´amor.
Sols entre vidres, no deixen veure com et miren
plena d´enganys, plens d´amor.

Se que al meu costat
tinc la linia oberta per trucar, per parlar,
sentir paraules buides i demà
no sé si vindràs
manquen tres-cents dies pel fracàs
No sé si vindràs ...