Rius de gent
mal ferida corren sols
escopint el seu fracàs
ja vençuts
esperaran com sempre han fet
l´aventura d´una nit
mentre ploren de ràbia i per amor
a un nom inexistent
mentre riuen
dins núvols passetgers
cada dia més distants.

Corren sols
seguint pistes per trobar
el refugi de l´acció d´un amic
que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn
que a vegades quan s´apaga el primer foc
pot fer encara més mal
i així acaben quan ja tot ha passat cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrere
quan sigui massa lluny
Podré torbar enrere
quan sigui massa tard (2)

Són germans
d´un camí que no ha tingut
mai sortida ni final
saben bé
que el futur és la foscar
i que el negre és el color
d´una bandera
bruta i plena de sang
que els hi han posat a les mans.
Però no es rendeixen
somnien il·lusions fent imnes de cançons i cridant

Podré tornar enrere...