S´HA ACABAT
Lam Sol Lam (bis)
Lam Sol Rem (bis)
(1)
Lam Sol Lam Sol Rem
Un núvol passa, els carrers s´ha enfosquit
Lam Sol Rem Mi
i fot un bram com els de quan era petit.
Lam Sol Lam Sol Rem
Darrera els vidres jo m´ho miro arrupit
Lam Sol Rem Mi Lam
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit
(1)
Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro d´enyorança perquè no ets aquí
La pluja m´ha portat records d´aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils
(2)
Fa Sol Do Lam
Ma mare mai va creure que només fossim amics
Fa Sol Do Lam
Ella ens protegia de la llengua dels veïns
Fa Sol Do Lam
Perquè si eres a casa em veia tan feliç
Fa Mim
no ho entenia però un fill és sempre un fill
(3)
Do Fa Sol
Uooo, dos cosos enmig de la sorra,
Do Fa Sol
uooo, rebolcant-se abraçats,
Do Fa Sol
uooo, de la ment no se m´esborra
Do Fa Sol
uooo, no puc creure que s´ha acabat
(1)
Va aprèixer envoltada de mistèri
en el primer moment tot va semblar normal
borratxera, descontrol, maïs i rialles
l´endemà jo amb ressaca i ell amb ella s´en va anar
(2)
Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s´ha escampat
i un gran amor no pot morir-se així
del cassette de ma mare m´ha semblat sentir
(3)
Uooo, dos cosos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m´esborra
uooo, no puc creure que s´ha acabat
VESPRE
Do Sol Lam
Cap el vespre és quan, estàs com a cansat,
Fa Sol
i no saps el que fer i et quedes fixat,
Do Lam
i et trobes molt sol, i el soroll s´esvaeix,
Fa Sol
i mires el carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que estàs fins els collons.
Cap el vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te´l pots acabar.
I t´encens un cigarro, sense ganes de fuma´l,
i l´apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i te´n vas cap el pub i no hi trobes ningú.
I surts fora el carrer i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t´atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t´ampatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.
Cap el vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat,
cap el vespre estàs trist i no hi trobes ningú,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
BONA NIT
Re Sim
Vine aquí
Sol La Re Sim
sé que estàs cansada, els ulls s´et fan petits,
Sol La
deixa´m abraçar-te
Re Sim
tendrament i calla
Sol La
que és molt tard i arriba l´hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t´amoïnen i t´espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d´aquí.
La Re Sim
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
Sol La Re Sim
deix que et porti en braços fins al llit,
Sol La
jeu ben a la vora,
Re Sim
saps que no estàs sola
Sol La
mentre et dic a cau d´orella bona nit.
La lluna pel balcó t´esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d´alba
quan de sopte t´acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d´orella bona nit,
molt bona nit.
PROFILÀCTIC
Do
Estava a la discoteca
em van venir moltes ganes de pixar.
Fa
Vaig anar cap al lavabo,
Do
amb prou feines m´ho podia aguantar.
Sol
Quan me l´estava eixugant,
Fa Do
davant meu me la vaig trobar.
Semblava una màquina de xiclets,
una miqueta especial.
Quan hi vaig fotre les peles,
mai dirieu què em va caure a les mans.
Una caixeta quadrada,
plenes de gomes de color carn.
Do Sib Do Sib
I deia p r o f i l à c t i c,
Do Sib Do Sib
dins del plàstic,
Do Sib Do Sib
p r o f i l à c t i c,
Do Sib Do Sib
no em fa fàstic,
Sol Fa Do
però em pregunto perquè servirà?
Li vaig ensenyar a ma mare,
i em va fotre la cara com un nyap.
Li vaig ensenyar al meu pare,
i el molt puta se´l volia quedar.
Li vaig ensenyar a l´avia,
i em va dir que no n´havia vist mai cap.
Quan estava resignar
a no saber-ne la utilitat,
vaig trobar-me la veïna,
que per cert està per sucar-hi pa,
i em va dir que a casa seva
a les fosques m´ho podria ensenyar.
I deia profilàctic,
dins del plàstic,
profilàctic,
no em fa fàstic,
però em pregunto per a què servirà?
EN TINC DISSET
Do Sol Fa Sol Do
Sols en tinc disset, no tinc edat pel carnet,
Sol
però en tinc disset,
Fa Sol Do
cada dia em faig un xic més vell.
Fa Sol Fa
Haig d´arribar a casa abans de les deu.
Sol Fa
Si invento una excusa ningú se la creu,
Sol
i a casa no puc alçar la veu.
Do Sol Fa Sol
Sols en tinc disset, diuen que n´hauria
Do Sol
d´estar content, perquè als disset
Fa Sol Do
sembla que és quan t´ho passes més bé.
Fa Sol Fa
Però jo no ho acabo de veure molt clar
Sol Fa
amb tota la merda que haig d´estudiar
Sol
sense saber si em servirà.
Fa Sol Do Sol
En tinc disset, tinc cara de préssec.
Fa Sol Do Sol
En tinc disset, estimo de pressa.
Fa Sol Do Sol
En tinc disset, i tinc tanta pressa,
Fa Sol Fa Sol
en veure cada dia més, cada dia més.
UNA FIBLADA A LA PELL
La Mi
Ell seu al llit i es repentina els cabells,
Fa#m Re La
ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve.
Mi
Un breu moment,
Fa#m
un cop caient
Re
mentre ella sent
La
una fiblada a la pell.
Ell penca massa i ella creu que ho comprèn,
però ella s´amaga si ell arriba fent pudor d´aiguardent.
Un breu moment,
un cop caient
mentre ella sent
una fiblada a la pell.
La Fa#m
I arriba per fi l´endemà
Re
i ell torna a ser tan normal
Mi
que tot plegat sembla dèbil i llunyà.
La Fa#m
I ell és tan tendre quan vol
Re
i ella es deixa estimar
Mi
i ell és tan guapo i tan fort que espanta.
Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal
una maleta i a la mà l´adreça d´un hospital
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell.
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell...
BON DIA
La Mi
La vella Montserrat
Fa#m Do#m Re
desperta el barri a cops d´escombra tot cantant
La
les primeres persianes
Sim Mi
s´obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
La
Bon dia,
Mi Fa#m
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Do#m Re
damunt els caps un sol ben insulent
La
il·lumina descarat
Sim Mi
tot l´espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d´alcohol.
I al pedrís reposant
l´avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l´esguard es pregunta
quans dies més té de regal.
Bon dia...
Do#m Fa#m
Nens gisclant, olor de pixum de gat,
Re La
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
Mi
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu
La
Bon dia
Bon dia ...
Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia ....
... i fa un Bon dia
UNA ESTONA DE CEL
La Re Mi Re (x3)
La Mi Fa#m
Ben depressa ha dinat
Re La
s´ha tornat a afaitar
Mi Re Mi
i es posa la jaqueta.
Guaita mig d´amagat
com la dona al sofà
veu la telenovela.
La Mi Fa#m Re La
I li diu adéu però ella ja no el sent
Mi Fa#m Re La
baixa l´ascensor silenciosament.
I així cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.
Però ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
prop de Vila-seca.
I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.
La Mi
De la barra estant
Fa#m
el cambrer dirà
Re
si vol el de sempre.
La Fa#m
Ella arribarà
Re
amb els ulls brillants
i per un instant
Mi
tot s´haurà aturat.
La Mi Fa#m Re La
I per uns breus moments una estona de cel,
La Mi Fa#m Re La
ja no importa el demés, una estona de cel.
La Mi Re La
El que durà un café és una estona de cel.
Ben de pressa ha dinat
a la Universitat
s´ha pintat una mica.
Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s´arregla la faldilla.
Agafa l´autobús i seu al davant
només cinc minuts que no acaben.
Com sempre dirà
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.
Ell no dirà res
només somriurà
i per un instant
tot s´haurà aturat.
I per uns breus moments...
Mil cops repetint
que no té sentit
seguir aquesta història.
Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.
I per uns breus moments...
DISSIMULAT
Sol Do Sol Do
Et vaig conèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
Sol Do Sol Do
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
Sol Do Sol Do
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
Sol Do Sol Do
des d´aquell dia el futbol no m´agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, què tal",
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí arribava a l´hora puntual
nomès per veure´t de lluny allà al davant.
Do Re
Mai no et vaig poder parlar,
Sol Sim Mim
mai t´ho vaig confessar,
Do Re Sol Mim Do Re
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tans sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
però si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t´ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell és
igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conèixes i jo em vaig fer el despistat.
Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m´han agradat ...
Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m´han agradat ....
mai m´han agradat ....
mai m´han agradat ....
mai m´han agradat ..........
JAIO
Sol Re
Viure no és fàcil als seixanta,
Mim Do
quan no és la sang, el colesterol,
Sol Re
de tant en tant la salut t´espanta,
Mim Do
tot sense sal i ni gota d´alcohol.
No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.
Mim Sol Do Re
L´última glaçada del mes de març
Mim Sol Re
et va obligar a donar aquest pas,
Mim Sol Do Re
de matí quan t´en vas al nou treball,
Do Re Do Re
se t´entelen els ulls tirant carrer avall.
Mim Do Re Sol
uooooo De petit et van fer una guerra,
Mim Do Re Sol
uooooo de jove et van vendre una pau,
Mim Do Re Sol
uooooo de gran t´has cremat amb la terra
Mim Do Re Sol
uooooo i ara jaio, et donen pel sac !
Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut però pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Deu si tot això és just.
És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no té remei", la dona et diu,
"però qui mana no, d´això no en viu !"
De petit et van fer una guerra... (2)
MASSA JOVE PER FER-ME GRAN
La Fa#m
Per la finestra
Re Mi
un sol assassí
La Re Mi
m´informa cruel
La Re
que son vora les dotze,
La Mi
suposo que ahir
La Re Mi
m´ho vaig passar bé.
Entra roba bruta
estossegant
em sento esvaït,
però mirant a la nevera
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.
Re Mi
D´aquí un quart
La Fa#m Sim
ja farà un quart que estic arribant tard
Re Mi
al treball que em dona els quartos
Re Mi
per poder dir un altre any
La Re La Mi
que sóc massa jove per fer-me gran
La Re Mi Re
no hi puc fer-hi res,
La Re La Mi
massa jove per fer-me gran
Re Mi
però això ho cura el temps
Re Mi
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana
em toca fitxar
al poble d´on vic
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d´aquell mon tan feliç.
Vells amics
i antigues núvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso
i jo somrient
diré que soc massa jove per fer-me gran
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
però això ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.
EM FA RIURE
La Re Mi Re
La Re Mi Re
El meu xicot no és molt alt,
té massa panxa i poca patilla,
però té un encant especial
i és que sempre em fa riure.
Ja sé que és un noi molt normal
no té els ulls clars ni un xalet a les illes
però em mira i em sento important
i a més em fa riure.
Sim Do#m
Quan sóc sola a casa
Re Mi
i el silenci em rosega per dintre,
Sim Do#m
arriba i m´abraça
Re Mi
i a l´instant ens porten com dos nens petits,
Re Mi
un damunt de l´altre estirants al llit,
Re Mi
vull resseguir el seu somriure amb els meus dits.
Baixem abraçats fent merder
ens fotem de les dones que ens miren
ens anem grapejant pel carrer,
ens besem i ens ve el riure.
Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m´abraça
i a l´instant ens porten com dos nens petits,
un damunt de l´altre estirants al llit,
vaig resseguint amb els dits el seu somrís.
Ja sé que no és sempre un bon jan,
té els seus rampells i les seves manies
però se perquè l´estimo tant
perquè sempre em fa riure.
SEGON PLAT
(1)
Lam Sol
M´has trucat a la migdiada
Lam Sol
suplicant-me que vingués
Lam Sol
un altre cop desesperada
Lam Mi
ja no saps que has de fer.
(2)
Do Sol
M´has dit que ell havia vingut
Fa Mi
heu fet l´amor i has plorat
Do Sol
ni tan sols un detall ha tingut
Rem Mi
t´ha pres calés i ha guillat.
(1)
Què cony puc fer per fer-t´ho veure
tot sol s´està ensorrant
tu prou que ho saps i no ho vols creure
però l´acabarà dinyant.
(2)
Fins d´aquí un mes ja no el veuràs
o potser encara més tard
et fotrà un rotllo i te´l creuràs
i ja en començo a estar fart.
(3)
Lam Sol
Permís per entrar a casa teva
Lam
i quedar-m´hi per sempre
Lam Sol
Sovint, t´he somiat ben meva
Lam Sol
talment com aquest vespre.
(1)
Si pogués tenir-te com ara
després de tant d´esperar
pel teu fill puc ser un bon pare
ho podríem intentar.
(2)
Solament et tinc quan ell se´n va
sóc només un trist segon plat
per què no tornes a començar
tu i el vailet al meu costat?
(3)
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m´hi per sempre
Sovint, t´he somiat ben meva
talment com aquest vespre.
ESTÀ PLOVENT
(1)
Do Fa Do
Està plovent i no tinc cap pressa.
Do Fa Do
Està plovent i no tinc pas son.
Fa Sol Do La
No tinc paraigües, però m´és igual.
Fa Sol Do
Està plovent però em vull mullar.
(1)
La meva ment necessita aigua fresca
i el pensament vull refrigerar.
No tinc paraigües, però m´és igual
Està plovent però em vull mullar.
Mi Lam
No em doneu solucions,
Mi Lam
no vull raons
Re Sol Do Sol
no més problemes d´emocions.
(1)
Sento l´olor a terra mullada
és el millor per refrescar el cap.
No tinc paraigües, però m´´es igual.
Està plovent, però em vull mullar.
JO VULL SER REI
(1)
Do Fa Sol Do
Jo vull ser rei, ser per collons cap de l´estat, tenir-ho tot fet
Fa Sol Do Fa
Sol
només per ser fill de papà fer-ho tot bé, mai ser escollit mai ser
votat
Do Fa Sol
sempre trobar la moto amb el motor engegat
(2)
Do Lam Fa Sol
Tan aborrit d´estar envoltat per una colla de llepons
Do Lam Sol
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
(1)
Fotre un polvet, amb la total seguretat de que el xiquet
tindrà el futur encaminat, tenir en Porcel, per a poder-me defensar
o fer un discurs que ben segur que aplaudiran
(2)
Tan aborrit d´estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
(3)
Fa Sol Do
Si és cert que som iguals davant la llei
Fa Sol Do
Perquè collons jo mai podré ser rei
(1)
Reivindicar el que em va col.locar on sóc sense parlar
Res que no sigui l´espanyol i viatjar molt, sigui oficial o per
plaer
que ja se sap que a suïssa esquia molt bé
(2)
Tant aborrit d´estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
(3)
Si és cert que som iguals davant la llei,
perquè collons jo mai podré ser rei
Sol Do Sol Do
Podré ser rei, podré ser rei.
AQUEST CONY DE TEMPS
G Em C D (x2)
G Em
Trenca´m a bocins
C D G Em C D
i endevina quina peça em rovella els ossos,
G Em C D G Em C D
posa´m al revés a veure si així vaig bé.
G Em
Seu al meu costat,
C D G Em C D
torna´m a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços,
G Em C D G Em C D
digue´m el perquè d´aquest dia tan esquerp.
C G
La finestra, en caure el vespre, s´ha tornat en un mirall
Em C G
i el que veig no menteix i m´espanta.
C G
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
Am
tots els núvols llargs i negres
D
que ara es van filtrant per les parets,
G Em C D
Potser passo massa temps a casa,
G Em C D
pot ser però el carrer és tan fosc,
G Em C D
deu ser que aquest cony de temps se´m fica al cos.
G Em C D (x2)
G Em
Ara parla fort
C D G Em C D
per tapar les veus que dintre meu em maltracten,
G Em C D G Em C D
o potser millor calla i sent la meva por;
C G
La finestra, en caure el vespre, s´ha convertit en mirall
Em C G
i el que veig és tan lleig que m´espanta.
C G
Si només aquesta pluja em servís per netejar
Am
tots els núvols llargs i negres
D
que ara es van filtrant per les parets,
Potser passo massa temps a casa...
G Em C D (x2)
La finestra, en caure el vespre, s´ha convertit en mirall...
Potser passo massa temps a casa...
ÉS HORA DE TORNAR A CASA
Intro:
A F#m D E (x2)
-------------------------------0-----------
-----2-3-2-----2-3-2-----2-3-2---3-2-----0-
-2---------2---------2---------------2-----
---2---------2---------2---------------4---
-------------------------------------------
-------------------------------------------
A F#m
Malalties per mancança d´aire,
D E
nits estranyes de ressaca mala maror;
A F#m
mil raons per a posar distància
D E A
entre mi i aquesta terra feta presó.
F#m D
Començar en un altre lloc
E A
on no sàpiguen qui sóc,
F#m D
recobrar aquell dolç plaer
E
d´amagar-me i observar la gent.
A F#m
Passa el temps i el vi de la nostàlgia
D E
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
A F#m
va recuperant, per art de màgia,
D E A
gestos oblidats, sorolls i certes olors.
F#m D
I el mateix que em va portar
E A F#m D
a anar-me´n nord enllà ara té un perdut encant,
E
un avís de que ja arriba el meu dia perquè
A F#m D
content enfilo les escales del tren,
E
és hora de tornar a casa.
A F#m D
content vull retrobar-me amb la meva gent
E
i veure´ls iguals però diferents.
(Intro)
A F#m
Porto a les butxaques mil adreçes
D E A
plenes de records que amb el temps s´esborraran,
F#m
com aquells colors de fotos velles
D E A
que per treure´m l´enyorança mirava allà.
F#m D
I tot i que el mes entrant
E A
pensaré ja en fotre el camp,
F#m D
ara em moro per tornar;
E
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè
content enfilo les escales del tren... (x2)
(Intro)
GRAN
F
F
Si després de sortir de nit et promets que has de suprimir
Bb F
les ressaques i redescobrir el Vichy;
F
si cada visita al mirall sols serveix per agafar una
Bb Am
enrabiada o treure´t un pèl blanc;
Dm C Am
si ja quasi no recordes l´ansietat
Dm C Gm
d´esperar aquella trucada d´amagat
C F
i et preguntes què ha passat,
Bb C F
será que t´has fet gran,
Bb C Gm C
será que t´has fet gran, que t´has fet gran.
F
F
Si dediques més de la meitat del que parles per recordar
Bb F
velles glòries o quan vas fer el soldat;
F
si a l´estant damunt del sofà veus com es van
Bb Am
amuntegant els projectes que mai es compliran;
Dm C Am
si de cul de mal seient ara has passat
Dm C Gm
a ser el màxim exponent d´un casolà
C F
i et preguntes què ha passat,
serà que t´has fet gran...
F
si de cul de mal seient ara has passat...
serà que t´has fet gran...
JA FARÉ CAP
A E D E (x4)
A E D E
Assegut davant la porta
A E D E
d´un cafè on el temps s´hi atura,
A E D E A E D E
veig la gent que sempre ve atabalada.
A E D E
Quin destí ens empeny a córrer?,
A E D E
on va el tren sempre tan de pressa?,
A E D E A E D E
vull guaitar i desxifrar cada paisatge.
D E
Un exèrcit de corbates
A D
amb el mòbil van enraonant,
D E
gesticulen i s´enfaden,
Bm E
sembla que faran tard a algun lloc.
A E D E
El món va massa ràpid.
A E D E
El món no s´espera ni un instant.
A E D E
Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.
A E D E (x2)
A E D E
No veig nens amb bibicleta,
A E D E
els carrers desolats supliquen,
A E D E A E D E
de segur se´ls ha cruspit una pantalla.
A E D E
Oui els dirà quan plora un arbre?,
A E D E
Com sabran quan somriu la lluna?,
A E D E A E D E
Innocent!, potser això ja no té importància.
D E
Sense moure´t ni de casa,
A D
el planeta pot ser al nostre abast.
D E
S´esmicolen les distàncies,
Bm E
però oblidem amb qui hem d´anar a sopar.
El món va massa ràpid...
F#m C#m D A
Si en cada revolt miréssim a qui deixem enrere,
F#m C#m D E
ens trobaríem sols en un vagó d´alta velocitat.
El món va massa ràpid...
Se me´n fot, jo anar fent, ja faré cap. (x2)
JO SÓC EL TEU AMIC
G C
Quan sona tan repetit
D G
tan inútil, tan avorrit,
Em C D
quan l´únic combustible és el dolor.
G C
Quan la veu que tant t´ha promés
D G
et confesa que no pot més,
Em C D
quan el que era per sempre, ara és record.
C D
Quan se´t fa tan costa amunt
G Em
començar des del mateix punt
C D
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.
G C
Jo sóc el teu amic
G D Em
vull que em molestis, sóc aquí,
C
parla´m o plora,
D
mai és mal moment, mai tard o d´hora.
G C
Jo sóc el teu amic
G D Em
vull que em molestis, sóc aquí,
C
parla´m o plora,
D
que no tinc cap altre feina aquesta nit.
G C
Puc parlar-te dels vells moments,
D G
provar d´endevinar el que sents,
Em C D
puc callar i escoltar les teves pors.
G C
Puc fer broma al teu costat
D G
i si estàs desesperat
Em C D
puc provar de cantar-te una cançó.
C D
Si sóc bo quan els temps són bons
G Em
també vull compartir els malsons,
C D
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic...
POR
G Em7 C D
G Em7
Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
C D
de deixar anar una altra mentida a la teva mida.
G Em7
Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix,
C
per no deprimir-te o fer-te badallar,
D
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m´amaga.
G Em7
Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,
C
sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys,
D
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.
C G C
Et veig, el sol s´amaga entre els teus cabells.
G Am
Em sents, aixeques la mirada en aquell precís instant
C D
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
G Em7 C D (x4)
res no m ´espanta, res no m ´espanta.
G Em7
Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil tan boig;
C D
de no ser capaç de somriure quan dius que m´estimes.
QUAN ET TROBI
Intro:
A E F#m D x2
--------------------------------- -------
-------0-------0-------0-------3- -3-2-0-
-----2-------1-------2-------2--- -2-----
---2-------2-------4-------4----- -4-----
-0-----------------------5------- -5-----
---------0-------2--------------- -------
A E
Quan et trobi pel carrer i els batecs marquin les passes,
F#m D
sense avisar ja haurà arribat el fred.
A E
Els llits porucs voldran una altra flassada
F#m D
mentre els arbres es despullen quiets.
A E
Quan et trobi pel carrer les paraules assajades
F#m D
entre les hores de nit sense son
A E
es faran vent, esperant que una mirada
F#m D
trenqui el glaç d´un silenci boirós.
A E D (x4)
Quan et trobi...
(Intro)
A E
Quan et trobi pel carrer la conversa desganada
F#m D
i l´adéu ràpid d´un petó nerviós
A E
seran l´epíleg d´una ocasió escapada
F#m Bm
i preludi d´un hivern dòcil, gris i somnolent,
D E
com les busques d´un rellotge vell.
Quan et trobi...
(Intro - solo)
Quan et trobi... farà fred, quan et trobi... serà fred.
TAN SOL
Intro:
-----3-----3-----3-----0--- (x4)
---3-----3-----1-----3---3-
-0-----0-----0-------------
-------------------0-------
---------------------------
---------------------------
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, tacant aquest llençol a la memòria d´algú sense cara.
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, parlant amb qualsevol que està fent temps esperant algú altre.
Bm Em Am D
Tan sol com l´adéu a l´estació, callat mentre ella marxa.
Bm Em Am D
Tan sol al costat d´un cos que vol quelcom que se m´escapa.
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, cansat i ple d´alcohol mirant amics que poc a poc s´espatllen.
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, com si fallés un gol perdent per dos a u al minut noranta.
Bm Em Am D
Tan sol com un vell segut al parc, observant la canalla.
Bm Em Am D
Tant sol com un dia de Nadal pensant en els que falten.
G Em C D (x4)
Tan sol com un vell segut al parc, observant la canalla...
(Intro x2)
G Em C D
Na, na, na,na...
TANTES COSES A FER
Intro:
E G#m C#m B E G#m C#m B E G#m C#m B E G#m C#m B
-0-0------------------------------0-0-----------------------------
-----4-0---2-2-0----------------------4-0---2-2-0-----------------
---------1-------1------------------------1-------1---------------
-------------------4--2-1---2---4-------------------4-2-1-------1-
------------------------------------------------------------4-----
------------------------------------------------------------------
E G#m C#m B E G#m C#m B
Miro i cada persona al meu davant
E G#m C#m B E G#m C#m B
porta un secret amagat.
E G#m C#m B E G#m C#m B
Sento i cada soroll va repetint
E G#m C#m B E G#m C#m B
que ara encara depèn tot de mi.
A B G#m C#m
La vida és el que et passa mentre fas plans
B A
per tenir-ho tot lligat.
F#m A B
Si el món es mou, com puc estar aturat.
E G#m C#m B A
Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc
B
temps per a fer-les,
E G#m C#m B F#m
tantes coses a fer, llocs per recordar,
G#m F#m G#m A B
llavis per besar, a fora hi ha un dia a punt d´estrenar.
(Intro)
E G#m C#m B E G#m C#m B
Parlo i cada paraula dóna pas
E G#m C#m B E G#m C#m B
a un nova possibilitat.
A B G#m C#m
Per molts camins que tombi sempre n´hi haurà
B A
mil més per tombar.
F#m A B
Si el món es mou, com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer...
(Intro - solo)
Per molts camins que tombi...
Hi ha tantes coses a fer... (x2)
(Intro)
CERCLES VICIOSOS
Intro:
-----------0----- (x4) C
-----3---3---3---
---5---5-------5-
-5---------------
-----------------
-----------------
C F G F G
Ernest viu amb la Sònia, però en privat té un amor
F G F C
descontrolat amb la companya de feina que s´ha separat
C F G F G
d´en Manel, que s´entén amb la Pilar, la que un dia
F G F C
es va trobar el seu home al llit cardant amb un tal Joan.
Am G F G
Més o menys tothom s´equivoca i s´enreda amb qui no toca.
C F F Em Dm G C F
I és tan cert que ningú es conforma amb el que té,
F Em Dm G F G
fins que un dia es troba abandonat per qui sempre
C
va ser al seu costat.
C F G F G
Sara sap que la història amb el Joan no va enlloc perquè
F G F C
és casat amb la mare d´aquell noi que la mira tant,
C F G F G
un tal Pep que festeja amb la Remei que és de Valls
F G F C
i un dia al mes rep la Sónia que així es venja del seu Ernest.
Més o menys tothom s´equivoca...
I és tan cert...
(Estrofa - solo
Més o menys tothom s´equivoca...
I és tan cert... (x2)
(Intro)
NO TORNARÀS
E B/Eb C#m B (x2)
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
Les formigues que viuen sota la nevera
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
aquell pany de la porta que s´ha d´apriar,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
un tros de Ilonganissa que no era tan seca
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
i l´avís de correus que sempre arriba tard.
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
la llum quieta i vermella del contestador,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
una vella faldilla que t´anava estreta
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
i fa més de vint dies que penja al balcó.
A B G#m C#m B
La torreta on plantàvem maria i per dissimular
A F#m A
un brot de camamilla, ara dorm avorrida
B E B/Eb C#m
plena de burilles que no cal regar.
B E B/Eb C#m B E B/Eb C#m
No tornaràs. No tornaràs.
B E B/Eb C#m B
No tornaràs.
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
aquell pòster d´Holanda que s´ha d´emmarcar,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
una tapa de wàter que és sempre aixecada
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
i la pasta de dents seca i sense tapar.
A B G#m C#m B
Llibres vells plens de dedicatòries que era fan tan de mal,
A F#m A
mitjons bruts o pitjor, que han perdut la parella
B E B/Eb C#m
i de pas amb ella tota utilitat.
No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs...
Lam Sol Lam (bis)
Lam Sol Rem (bis)
(1)
Lam Sol Lam Sol Rem
Un núvol passa, els carrers s´ha enfosquit
Lam Sol Rem Mi
i fot un bram com els de quan era petit.
Lam Sol Lam Sol Rem
Darrera els vidres jo m´ho miro arrupit
Lam Sol Rem Mi Lam
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit
(1)
Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro d´enyorança perquè no ets aquí
La pluja m´ha portat records d´aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils
(2)
Fa Sol Do Lam
Ma mare mai va creure que només fossim amics
Fa Sol Do Lam
Ella ens protegia de la llengua dels veïns
Fa Sol Do Lam
Perquè si eres a casa em veia tan feliç
Fa Mim
no ho entenia però un fill és sempre un fill
(3)
Do Fa Sol
Uooo, dos cosos enmig de la sorra,
Do Fa Sol
uooo, rebolcant-se abraçats,
Do Fa Sol
uooo, de la ment no se m´esborra
Do Fa Sol
uooo, no puc creure que s´ha acabat
(1)
Va aprèixer envoltada de mistèri
en el primer moment tot va semblar normal
borratxera, descontrol, maïs i rialles
l´endemà jo amb ressaca i ell amb ella s´en va anar
(2)
Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s´ha escampat
i un gran amor no pot morir-se així
del cassette de ma mare m´ha semblat sentir
(3)
Uooo, dos cosos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m´esborra
uooo, no puc creure que s´ha acabat
VESPRE
Do Sol Lam
Cap el vespre és quan, estàs com a cansat,
Fa Sol
i no saps el que fer i et quedes fixat,
Do Lam
i et trobes molt sol, i el soroll s´esvaeix,
Fa Sol
i mires el carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que estàs fins els collons.
Cap el vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te´l pots acabar.
I t´encens un cigarro, sense ganes de fuma´l,
i l´apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i te´n vas cap el pub i no hi trobes ningú.
I surts fora el carrer i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t´atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t´ampatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.
Cap el vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat,
cap el vespre estàs trist i no hi trobes ningú,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
BONA NIT
Re Sim
Vine aquí
Sol La Re Sim
sé que estàs cansada, els ulls s´et fan petits,
Sol La
deixa´m abraçar-te
Re Sim
tendrament i calla
Sol La
que és molt tard i arriba l´hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t´amoïnen i t´espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d´aquí.
La Re Sim
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
Sol La Re Sim
deix que et porti en braços fins al llit,
Sol La
jeu ben a la vora,
Re Sim
saps que no estàs sola
Sol La
mentre et dic a cau d´orella bona nit.
La lluna pel balcó t´esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d´alba
quan de sopte t´acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d´orella bona nit,
molt bona nit.
PROFILÀCTIC
Do
Estava a la discoteca
em van venir moltes ganes de pixar.
Fa
Vaig anar cap al lavabo,
Do
amb prou feines m´ho podia aguantar.
Sol
Quan me l´estava eixugant,
Fa Do
davant meu me la vaig trobar.
Semblava una màquina de xiclets,
una miqueta especial.
Quan hi vaig fotre les peles,
mai dirieu què em va caure a les mans.
Una caixeta quadrada,
plenes de gomes de color carn.
Do Sib Do Sib
I deia p r o f i l à c t i c,
Do Sib Do Sib
dins del plàstic,
Do Sib Do Sib
p r o f i l à c t i c,
Do Sib Do Sib
no em fa fàstic,
Sol Fa Do
però em pregunto perquè servirà?
Li vaig ensenyar a ma mare,
i em va fotre la cara com un nyap.
Li vaig ensenyar al meu pare,
i el molt puta se´l volia quedar.
Li vaig ensenyar a l´avia,
i em va dir que no n´havia vist mai cap.
Quan estava resignar
a no saber-ne la utilitat,
vaig trobar-me la veïna,
que per cert està per sucar-hi pa,
i em va dir que a casa seva
a les fosques m´ho podria ensenyar.
I deia profilàctic,
dins del plàstic,
profilàctic,
no em fa fàstic,
però em pregunto per a què servirà?
EN TINC DISSET
Do Sol Fa Sol Do
Sols en tinc disset, no tinc edat pel carnet,
Sol
però en tinc disset,
Fa Sol Do
cada dia em faig un xic més vell.
Fa Sol Fa
Haig d´arribar a casa abans de les deu.
Sol Fa
Si invento una excusa ningú se la creu,
Sol
i a casa no puc alçar la veu.
Do Sol Fa Sol
Sols en tinc disset, diuen que n´hauria
Do Sol
d´estar content, perquè als disset
Fa Sol Do
sembla que és quan t´ho passes més bé.
Fa Sol Fa
Però jo no ho acabo de veure molt clar
Sol Fa
amb tota la merda que haig d´estudiar
Sol
sense saber si em servirà.
Fa Sol Do Sol
En tinc disset, tinc cara de préssec.
Fa Sol Do Sol
En tinc disset, estimo de pressa.
Fa Sol Do Sol
En tinc disset, i tinc tanta pressa,
Fa Sol Fa Sol
en veure cada dia més, cada dia més.
UNA FIBLADA A LA PELL
La Mi
Ell seu al llit i es repentina els cabells,
Fa#m Re La
ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve.
Mi
Un breu moment,
Fa#m
un cop caient
Re
mentre ella sent
La
una fiblada a la pell.
Ell penca massa i ella creu que ho comprèn,
però ella s´amaga si ell arriba fent pudor d´aiguardent.
Un breu moment,
un cop caient
mentre ella sent
una fiblada a la pell.
La Fa#m
I arriba per fi l´endemà
Re
i ell torna a ser tan normal
Mi
que tot plegat sembla dèbil i llunyà.
La Fa#m
I ell és tan tendre quan vol
Re
i ella es deixa estimar
Mi
i ell és tan guapo i tan fort que espanta.
Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal
una maleta i a la mà l´adreça d´un hospital
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell.
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell...
BON DIA
La Mi
La vella Montserrat
Fa#m Do#m Re
desperta el barri a cops d´escombra tot cantant
La
les primeres persianes
Sim Mi
s´obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
La
Bon dia,
Mi Fa#m
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Do#m Re
damunt els caps un sol ben insulent
La
il·lumina descarat
Sim Mi
tot l´espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d´alcohol.
I al pedrís reposant
l´avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l´esguard es pregunta
quans dies més té de regal.
Bon dia...
Do#m Fa#m
Nens gisclant, olor de pixum de gat,
Re La
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
Mi
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu
La
Bon dia
Bon dia ...
Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia ....
... i fa un Bon dia
UNA ESTONA DE CEL
La Re Mi Re (x3)
La Mi Fa#m
Ben depressa ha dinat
Re La
s´ha tornat a afaitar
Mi Re Mi
i es posa la jaqueta.
Guaita mig d´amagat
com la dona al sofà
veu la telenovela.
La Mi Fa#m Re La
I li diu adéu però ella ja no el sent
Mi Fa#m Re La
baixa l´ascensor silenciosament.
I així cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.
Però ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
prop de Vila-seca.
I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.
La Mi
De la barra estant
Fa#m
el cambrer dirà
Re
si vol el de sempre.
La Fa#m
Ella arribarà
Re
amb els ulls brillants
i per un instant
Mi
tot s´haurà aturat.
La Mi Fa#m Re La
I per uns breus moments una estona de cel,
La Mi Fa#m Re La
ja no importa el demés, una estona de cel.
La Mi Re La
El que durà un café és una estona de cel.
Ben de pressa ha dinat
a la Universitat
s´ha pintat una mica.
Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s´arregla la faldilla.
Agafa l´autobús i seu al davant
només cinc minuts que no acaben.
Com sempre dirà
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.
Ell no dirà res
només somriurà
i per un instant
tot s´haurà aturat.
I per uns breus moments...
Mil cops repetint
que no té sentit
seguir aquesta història.
Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.
I per uns breus moments...
DISSIMULAT
Sol Do Sol Do
Et vaig conèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
Sol Do Sol Do
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
Sol Do Sol Do
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
Sol Do Sol Do
des d´aquell dia el futbol no m´agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, què tal",
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí arribava a l´hora puntual
nomès per veure´t de lluny allà al davant.
Do Re
Mai no et vaig poder parlar,
Sol Sim Mim
mai t´ho vaig confessar,
Do Re Sol Mim Do Re
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tans sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
però si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t´ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell és
igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conèixes i jo em vaig fer el despistat.
Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m´han agradat ...
Pot ser vam ser afortunats
de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m´han agradat ....
mai m´han agradat ....
mai m´han agradat ....
mai m´han agradat ..........
JAIO
Sol Re
Viure no és fàcil als seixanta,
Mim Do
quan no és la sang, el colesterol,
Sol Re
de tant en tant la salut t´espanta,
Mim Do
tot sense sal i ni gota d´alcohol.
No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.
Mim Sol Do Re
L´última glaçada del mes de març
Mim Sol Re
et va obligar a donar aquest pas,
Mim Sol Do Re
de matí quan t´en vas al nou treball,
Do Re Do Re
se t´entelen els ulls tirant carrer avall.
Mim Do Re Sol
uooooo De petit et van fer una guerra,
Mim Do Re Sol
uooooo de jove et van vendre una pau,
Mim Do Re Sol
uooooo de gran t´has cremat amb la terra
Mim Do Re Sol
uooooo i ara jaio, et donen pel sac !
Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut però pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Deu si tot això és just.
És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no té remei", la dona et diu,
"però qui mana no, d´això no en viu !"
De petit et van fer una guerra... (2)
MASSA JOVE PER FER-ME GRAN
La Fa#m
Per la finestra
Re Mi
un sol assassí
La Re Mi
m´informa cruel
La Re
que son vora les dotze,
La Mi
suposo que ahir
La Re Mi
m´ho vaig passar bé.
Entra roba bruta
estossegant
em sento esvaït,
però mirant a la nevera
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.
Re Mi
D´aquí un quart
La Fa#m Sim
ja farà un quart que estic arribant tard
Re Mi
al treball que em dona els quartos
Re Mi
per poder dir un altre any
La Re La Mi
que sóc massa jove per fer-me gran
La Re Mi Re
no hi puc fer-hi res,
La Re La Mi
massa jove per fer-me gran
Re Mi
però això ho cura el temps
Re Mi
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana
em toca fitxar
al poble d´on vic
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d´aquell mon tan feliç.
Vells amics
i antigues núvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso
i jo somrient
diré que soc massa jove per fer-me gran
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
però això ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.
EM FA RIURE
La Re Mi Re
La Re Mi Re
El meu xicot no és molt alt,
té massa panxa i poca patilla,
però té un encant especial
i és que sempre em fa riure.
Ja sé que és un noi molt normal
no té els ulls clars ni un xalet a les illes
però em mira i em sento important
i a més em fa riure.
Sim Do#m
Quan sóc sola a casa
Re Mi
i el silenci em rosega per dintre,
Sim Do#m
arriba i m´abraça
Re Mi
i a l´instant ens porten com dos nens petits,
Re Mi
un damunt de l´altre estirants al llit,
Re Mi
vull resseguir el seu somriure amb els meus dits.
Baixem abraçats fent merder
ens fotem de les dones que ens miren
ens anem grapejant pel carrer,
ens besem i ens ve el riure.
Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m´abraça
i a l´instant ens porten com dos nens petits,
un damunt de l´altre estirants al llit,
vaig resseguint amb els dits el seu somrís.
Ja sé que no és sempre un bon jan,
té els seus rampells i les seves manies
però se perquè l´estimo tant
perquè sempre em fa riure.
SEGON PLAT
(1)
Lam Sol
M´has trucat a la migdiada
Lam Sol
suplicant-me que vingués
Lam Sol
un altre cop desesperada
Lam Mi
ja no saps que has de fer.
(2)
Do Sol
M´has dit que ell havia vingut
Fa Mi
heu fet l´amor i has plorat
Do Sol
ni tan sols un detall ha tingut
Rem Mi
t´ha pres calés i ha guillat.
(1)
Què cony puc fer per fer-t´ho veure
tot sol s´està ensorrant
tu prou que ho saps i no ho vols creure
però l´acabarà dinyant.
(2)
Fins d´aquí un mes ja no el veuràs
o potser encara més tard
et fotrà un rotllo i te´l creuràs
i ja en començo a estar fart.
(3)
Lam Sol
Permís per entrar a casa teva
Lam
i quedar-m´hi per sempre
Lam Sol
Sovint, t´he somiat ben meva
Lam Sol
talment com aquest vespre.
(1)
Si pogués tenir-te com ara
després de tant d´esperar
pel teu fill puc ser un bon pare
ho podríem intentar.
(2)
Solament et tinc quan ell se´n va
sóc només un trist segon plat
per què no tornes a començar
tu i el vailet al meu costat?
(3)
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m´hi per sempre
Sovint, t´he somiat ben meva
talment com aquest vespre.
ESTÀ PLOVENT
(1)
Do Fa Do
Està plovent i no tinc cap pressa.
Do Fa Do
Està plovent i no tinc pas son.
Fa Sol Do La
No tinc paraigües, però m´és igual.
Fa Sol Do
Està plovent però em vull mullar.
(1)
La meva ment necessita aigua fresca
i el pensament vull refrigerar.
No tinc paraigües, però m´és igual
Està plovent però em vull mullar.
Mi Lam
No em doneu solucions,
Mi Lam
no vull raons
Re Sol Do Sol
no més problemes d´emocions.
(1)
Sento l´olor a terra mullada
és el millor per refrescar el cap.
No tinc paraigües, però m´´es igual.
Està plovent, però em vull mullar.
JO VULL SER REI
(1)
Do Fa Sol Do
Jo vull ser rei, ser per collons cap de l´estat, tenir-ho tot fet
Fa Sol Do Fa
Sol
només per ser fill de papà fer-ho tot bé, mai ser escollit mai ser
votat
Do Fa Sol
sempre trobar la moto amb el motor engegat
(2)
Do Lam Fa Sol
Tan aborrit d´estar envoltat per una colla de llepons
Do Lam Sol
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
(1)
Fotre un polvet, amb la total seguretat de que el xiquet
tindrà el futur encaminat, tenir en Porcel, per a poder-me defensar
o fer un discurs que ben segur que aplaudiran
(2)
Tan aborrit d´estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
(3)
Fa Sol Do
Si és cert que som iguals davant la llei
Fa Sol Do
Perquè collons jo mai podré ser rei
(1)
Reivindicar el que em va col.locar on sóc sense parlar
Res que no sigui l´espanyol i viatjar molt, sigui oficial o per
plaer
que ja se sap que a suïssa esquia molt bé
(2)
Tant aborrit d´estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
(3)
Si és cert que som iguals davant la llei,
perquè collons jo mai podré ser rei
Sol Do Sol Do
Podré ser rei, podré ser rei.
AQUEST CONY DE TEMPS
G Em C D (x2)
G Em
Trenca´m a bocins
C D G Em C D
i endevina quina peça em rovella els ossos,
G Em C D G Em C D
posa´m al revés a veure si així vaig bé.
G Em
Seu al meu costat,
C D G Em C D
torna´m a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços,
G Em C D G Em C D
digue´m el perquè d´aquest dia tan esquerp.
C G
La finestra, en caure el vespre, s´ha tornat en un mirall
Em C G
i el que veig no menteix i m´espanta.
C G
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
Am
tots els núvols llargs i negres
D
que ara es van filtrant per les parets,
G Em C D
Potser passo massa temps a casa,
G Em C D
pot ser però el carrer és tan fosc,
G Em C D
deu ser que aquest cony de temps se´m fica al cos.
G Em C D (x2)
G Em
Ara parla fort
C D G Em C D
per tapar les veus que dintre meu em maltracten,
G Em C D G Em C D
o potser millor calla i sent la meva por;
C G
La finestra, en caure el vespre, s´ha convertit en mirall
Em C G
i el que veig és tan lleig que m´espanta.
C G
Si només aquesta pluja em servís per netejar
Am
tots els núvols llargs i negres
D
que ara es van filtrant per les parets,
Potser passo massa temps a casa...
G Em C D (x2)
La finestra, en caure el vespre, s´ha convertit en mirall...
Potser passo massa temps a casa...
ÉS HORA DE TORNAR A CASA
Intro:
A F#m D E (x2)
-------------------------------0-----------
-----2-3-2-----2-3-2-----2-3-2---3-2-----0-
-2---------2---------2---------------2-----
---2---------2---------2---------------4---
-------------------------------------------
-------------------------------------------
A F#m
Malalties per mancança d´aire,
D E
nits estranyes de ressaca mala maror;
A F#m
mil raons per a posar distància
D E A
entre mi i aquesta terra feta presó.
F#m D
Començar en un altre lloc
E A
on no sàpiguen qui sóc,
F#m D
recobrar aquell dolç plaer
E
d´amagar-me i observar la gent.
A F#m
Passa el temps i el vi de la nostàlgia
D E
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
A F#m
va recuperant, per art de màgia,
D E A
gestos oblidats, sorolls i certes olors.
F#m D
I el mateix que em va portar
E A F#m D
a anar-me´n nord enllà ara té un perdut encant,
E
un avís de que ja arriba el meu dia perquè
A F#m D
content enfilo les escales del tren,
E
és hora de tornar a casa.
A F#m D
content vull retrobar-me amb la meva gent
E
i veure´ls iguals però diferents.
(Intro)
A F#m
Porto a les butxaques mil adreçes
D E A
plenes de records que amb el temps s´esborraran,
F#m
com aquells colors de fotos velles
D E A
que per treure´m l´enyorança mirava allà.
F#m D
I tot i que el mes entrant
E A
pensaré ja en fotre el camp,
F#m D
ara em moro per tornar;
E
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè
content enfilo les escales del tren... (x2)
(Intro)
GRAN
F
F
Si després de sortir de nit et promets que has de suprimir
Bb F
les ressaques i redescobrir el Vichy;
F
si cada visita al mirall sols serveix per agafar una
Bb Am
enrabiada o treure´t un pèl blanc;
Dm C Am
si ja quasi no recordes l´ansietat
Dm C Gm
d´esperar aquella trucada d´amagat
C F
i et preguntes què ha passat,
Bb C F
será que t´has fet gran,
Bb C Gm C
será que t´has fet gran, que t´has fet gran.
F
F
Si dediques més de la meitat del que parles per recordar
Bb F
velles glòries o quan vas fer el soldat;
F
si a l´estant damunt del sofà veus com es van
Bb Am
amuntegant els projectes que mai es compliran;
Dm C Am
si de cul de mal seient ara has passat
Dm C Gm
a ser el màxim exponent d´un casolà
C F
i et preguntes què ha passat,
serà que t´has fet gran...
F
si de cul de mal seient ara has passat...
serà que t´has fet gran...
JA FARÉ CAP
A E D E (x4)
A E D E
Assegut davant la porta
A E D E
d´un cafè on el temps s´hi atura,
A E D E A E D E
veig la gent que sempre ve atabalada.
A E D E
Quin destí ens empeny a córrer?,
A E D E
on va el tren sempre tan de pressa?,
A E D E A E D E
vull guaitar i desxifrar cada paisatge.
D E
Un exèrcit de corbates
A D
amb el mòbil van enraonant,
D E
gesticulen i s´enfaden,
Bm E
sembla que faran tard a algun lloc.
A E D E
El món va massa ràpid.
A E D E
El món no s´espera ni un instant.
A E D E
Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.
A E D E (x2)
A E D E
No veig nens amb bibicleta,
A E D E
els carrers desolats supliquen,
A E D E A E D E
de segur se´ls ha cruspit una pantalla.
A E D E
Oui els dirà quan plora un arbre?,
A E D E
Com sabran quan somriu la lluna?,
A E D E A E D E
Innocent!, potser això ja no té importància.
D E
Sense moure´t ni de casa,
A D
el planeta pot ser al nostre abast.
D E
S´esmicolen les distàncies,
Bm E
però oblidem amb qui hem d´anar a sopar.
El món va massa ràpid...
F#m C#m D A
Si en cada revolt miréssim a qui deixem enrere,
F#m C#m D E
ens trobaríem sols en un vagó d´alta velocitat.
El món va massa ràpid...
Se me´n fot, jo anar fent, ja faré cap. (x2)
JO SÓC EL TEU AMIC
G C
Quan sona tan repetit
D G
tan inútil, tan avorrit,
Em C D
quan l´únic combustible és el dolor.
G C
Quan la veu que tant t´ha promés
D G
et confesa que no pot més,
Em C D
quan el que era per sempre, ara és record.
C D
Quan se´t fa tan costa amunt
G Em
començar des del mateix punt
C D
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.
G C
Jo sóc el teu amic
G D Em
vull que em molestis, sóc aquí,
C
parla´m o plora,
D
mai és mal moment, mai tard o d´hora.
G C
Jo sóc el teu amic
G D Em
vull que em molestis, sóc aquí,
C
parla´m o plora,
D
que no tinc cap altre feina aquesta nit.
G C
Puc parlar-te dels vells moments,
D G
provar d´endevinar el que sents,
Em C D
puc callar i escoltar les teves pors.
G C
Puc fer broma al teu costat
D G
i si estàs desesperat
Em C D
puc provar de cantar-te una cançó.
C D
Si sóc bo quan els temps són bons
G Em
també vull compartir els malsons,
C D
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic...
POR
G Em7 C D
G Em7
Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
C D
de deixar anar una altra mentida a la teva mida.
G Em7
Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix,
C
per no deprimir-te o fer-te badallar,
D
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m´amaga.
G Em7
Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,
C
sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys,
D
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.
C G C
Et veig, el sol s´amaga entre els teus cabells.
G Am
Em sents, aixeques la mirada en aquell precís instant
C D
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
G Em7 C D (x4)
res no m ´espanta, res no m ´espanta.
G Em7
Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil tan boig;
C D
de no ser capaç de somriure quan dius que m´estimes.
QUAN ET TROBI
Intro:
A E F#m D x2
--------------------------------- -------
-------0-------0-------0-------3- -3-2-0-
-----2-------1-------2-------2--- -2-----
---2-------2-------4-------4----- -4-----
-0-----------------------5------- -5-----
---------0-------2--------------- -------
A E
Quan et trobi pel carrer i els batecs marquin les passes,
F#m D
sense avisar ja haurà arribat el fred.
A E
Els llits porucs voldran una altra flassada
F#m D
mentre els arbres es despullen quiets.
A E
Quan et trobi pel carrer les paraules assajades
F#m D
entre les hores de nit sense son
A E
es faran vent, esperant que una mirada
F#m D
trenqui el glaç d´un silenci boirós.
A E D (x4)
Quan et trobi...
(Intro)
A E
Quan et trobi pel carrer la conversa desganada
F#m D
i l´adéu ràpid d´un petó nerviós
A E
seran l´epíleg d´una ocasió escapada
F#m Bm
i preludi d´un hivern dòcil, gris i somnolent,
D E
com les busques d´un rellotge vell.
Quan et trobi...
(Intro - solo)
Quan et trobi... farà fred, quan et trobi... serà fred.
TAN SOL
Intro:
-----3-----3-----3-----0--- (x4)
---3-----3-----1-----3---3-
-0-----0-----0-------------
-------------------0-------
---------------------------
---------------------------
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, tacant aquest llençol a la memòria d´algú sense cara.
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, parlant amb qualsevol que està fent temps esperant algú altre.
Bm Em Am D
Tan sol com l´adéu a l´estació, callat mentre ella marxa.
Bm Em Am D
Tan sol al costat d´un cos que vol quelcom que se m´escapa.
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, cansat i ple d´alcohol mirant amics que poc a poc s´espatllen.
G Em C D G Em C D G Em C D
Tan sol, com si fallés un gol perdent per dos a u al minut noranta.
Bm Em Am D
Tan sol com un vell segut al parc, observant la canalla.
Bm Em Am D
Tant sol com un dia de Nadal pensant en els que falten.
G Em C D (x4)
Tan sol com un vell segut al parc, observant la canalla...
(Intro x2)
G Em C D
Na, na, na,na...
TANTES COSES A FER
Intro:
E G#m C#m B E G#m C#m B E G#m C#m B E G#m C#m B
-0-0------------------------------0-0-----------------------------
-----4-0---2-2-0----------------------4-0---2-2-0-----------------
---------1-------1------------------------1-------1---------------
-------------------4--2-1---2---4-------------------4-2-1-------1-
------------------------------------------------------------4-----
------------------------------------------------------------------
E G#m C#m B E G#m C#m B
Miro i cada persona al meu davant
E G#m C#m B E G#m C#m B
porta un secret amagat.
E G#m C#m B E G#m C#m B
Sento i cada soroll va repetint
E G#m C#m B E G#m C#m B
que ara encara depèn tot de mi.
A B G#m C#m
La vida és el que et passa mentre fas plans
B A
per tenir-ho tot lligat.
F#m A B
Si el món es mou, com puc estar aturat.
E G#m C#m B A
Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc
B
temps per a fer-les,
E G#m C#m B F#m
tantes coses a fer, llocs per recordar,
G#m F#m G#m A B
llavis per besar, a fora hi ha un dia a punt d´estrenar.
(Intro)
E G#m C#m B E G#m C#m B
Parlo i cada paraula dóna pas
E G#m C#m B E G#m C#m B
a un nova possibilitat.
A B G#m C#m
Per molts camins que tombi sempre n´hi haurà
B A
mil més per tombar.
F#m A B
Si el món es mou, com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer...
(Intro - solo)
Per molts camins que tombi...
Hi ha tantes coses a fer... (x2)
(Intro)
CERCLES VICIOSOS
Intro:
-----------0----- (x4) C
-----3---3---3---
---5---5-------5-
-5---------------
-----------------
-----------------
C F G F G
Ernest viu amb la Sònia, però en privat té un amor
F G F C
descontrolat amb la companya de feina que s´ha separat
C F G F G
d´en Manel, que s´entén amb la Pilar, la que un dia
F G F C
es va trobar el seu home al llit cardant amb un tal Joan.
Am G F G
Més o menys tothom s´equivoca i s´enreda amb qui no toca.
C F F Em Dm G C F
I és tan cert que ningú es conforma amb el que té,
F Em Dm G F G
fins que un dia es troba abandonat per qui sempre
C
va ser al seu costat.
C F G F G
Sara sap que la història amb el Joan no va enlloc perquè
F G F C
és casat amb la mare d´aquell noi que la mira tant,
C F G F G
un tal Pep que festeja amb la Remei que és de Valls
F G F C
i un dia al mes rep la Sónia que així es venja del seu Ernest.
Més o menys tothom s´equivoca...
I és tan cert...
(Estrofa - solo
Més o menys tothom s´equivoca...
I és tan cert... (x2)
(Intro)
NO TORNARÀS
E B/Eb C#m B (x2)
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
Les formigues que viuen sota la nevera
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
aquell pany de la porta que s´ha d´apriar,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
un tros de Ilonganissa que no era tan seca
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
i l´avís de correus que sempre arriba tard.
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
la llum quieta i vermella del contestador,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
una vella faldilla que t´anava estreta
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
i fa més de vint dies que penja al balcó.
A B G#m C#m B
La torreta on plantàvem maria i per dissimular
A F#m A
un brot de camamilla, ara dorm avorrida
B E B/Eb C#m
plena de burilles que no cal regar.
B E B/Eb C#m B E B/Eb C#m
No tornaràs. No tornaràs.
B E B/Eb C#m B
No tornaràs.
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
aquell pòster d´Holanda que s´ha d´emmarcar,
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
una tapa de wàter que és sempre aixecada
E B/Eb C#m B E B/Eb C#m B
i la pasta de dents seca i sense tapar.
A B G#m C#m B
Llibres vells plens de dedicatòries que era fan tan de mal,
A F#m A
mitjons bruts o pitjor, que han perdut la parella
B E B/Eb C#m
i de pas amb ella tota utilitat.
No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs...