Sol Si7 Mim
En una mansió de les que el temps ha guarnit
Do Mim Lam Re
s´ha trobat arraconat un quadre gegantí
Sol Si7 Mim
molt a prop a un dit de pols en un manuscrit
Do Mim Lam Do
una vella inspiració reviu el seu desig.
(1)
Quan el sol desfà els meus somnis cada matí
sento veus de mil colors brollant a dins de mi
com imperatius dictant el meu destí
visc encadenat als meus pinzells de dia i nit.
(2)
Si7 Mim Lam Re
Jo he vist l´imatge del que algun dia serà
Si7 Mim Lam Fa Re
l´últim estatge del que avui se´n diu... ésser humà
(1)
Aviat serà a punt la tela on fa dies visc
i la meva activitat haurà escalat el cim
doncs no se m´acut res més, què més hi ha a afegir
quan ja tot esta explicat en mode d´art sublim.
(2)
Qui injectarà més calma en el mal de la humanitat
que el flascó de l´alba que sempre he guardat... per necessitat!
Do Re
Fe em mereix qui s´enfonsa
Fa Re
per pròpia voluntat
Sol Mim
però l´home que neix sota el mar,
Fa Re
mereix rescat, mereix rescat!
La Do# Fa#m
Com més vell em faig més veig que tot té un sentit
però no és de l´estil de tot allò que a mi m´han dit
i ara que presento que m´arriba la nit serà la meva obra mestra qui parli per mi...
per mi...
oh si...