Temptant a la sort
somiant tot el que va passar,
quan un dels dos
arribar a ser el guanyador.

Quantes vegades podré perdonar
els mals de caps que m´has donat
amb quantes llàgrimes podré emplenar
la infelicitat.

No vull viure de records,
se´n van amb l´aire com la pols
quan hi penso no ho comprenc,
el que vaig fer malament.

Som objectes de la màgia,
sòls peons en aquest món
les mentides i la ràbia
ens bullen dins el cor.

Ja no tinc paraules
per respondre tot allò,
un dia em vas fer mal, l´altre era igual
tot queda en ambició.

Fart d´aquesta vida
que sembla de cotó
avui era jo, demà la raó
i el futur és la fuscor.

No vull viure de records,...

Som objectes de la màgia...