Cerc a na Maria, sa que quan passa me mira.

Es dia s´ha allargat, ja arribat sa primavera
ha passat molt temps des d´aquell dia que mos vam creuar
anaves de vellut, de color vermell
duies es cabells encesos i un vestit molt ajustat.

Cerc a na Maria, sa que quan passa me mira
ai, vés qui ho diria! es seus ulls me donen vida.

Pes camí des sentits vull viatjar a lo salvatge
com a gota de suor que cau pes cos fins arribar as peus
anar sentint, anar vivint, aferradets, com dos confits
no hi quedarà cap racó sense descobrir.

Veig un raig de sol i un cel cremós
amb mans inquietes mos estimarem tots dos.

I la mar serena ens guiarà
hi haurà una lluna que vindrà amb tots dos.

Anar sentint, anar vivint,
es teu amant pervers seré i t´aniré seguint.

Amb es ulls tancats, ben arrufats
just a trenc d´alba morirà sa dolçor.

Cerc a na Maria, sa que quan passa me mira.

Cerc a na Maria, es seus ulls me donen vida.