QUAN NO HI ETS

Units al despertar
el primer caminar,
units per la desgràcia
dòlar-democràcia.
Units per la mirèria
que plenaven els teus ulls,
ulls d´un món que no parla
no menja ni dorm.

Units per les cansons
que no em deixen de cantar,
cançons que ara parlen
i que no tornaran.
Units pel record
que mai no ens deixarà
com el motor del temps
que et va massacrar.

Units per a fer front
des de les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang, odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
quan no hi ets, no hi ets
no hi sóc
quan no hi ets.

I ara passe els dies
en el nostre racó
recordant amb mig somriure
els temps de la il.lusió.
He après a plorar,
he après a odiar,
he après que la història
encara té els seus motors.

Units per a fer front
des de les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang, odi i dolor.

Quan no hi ets...

Voles dins els meus ulls
com una llàgrima més,
sé que no pots tancar els punys
ni tornar a cridar al cel.
I el teu cap destrossat
mai més tornarà a pensar,
algú et va soterrar
dins la terra que vas estimar,
estimar...