Potser no vull patir
però no crec que això m´estigui fent tan mal
caminen els colors
per dintre els pensaments, amb mi.
Les mans se´m van desfent
el cel a poc a poc em va canviant
avui tot està viu, tot està bé.

I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s´escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l´horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.

Potser tot és distant
però els meus ulls ho veuen
tot molt més a prop
comprèn que sigui així
no me facis ser com no vull ser.
Tot va passant de llarg
i algú em mira amb
cara d´estranyat
potser vol ser com jo
vol estar viu, vol estar bé.

I tot canvia
les coses tornen al seu lloc
si tot s´escapa
res no s´acaba.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l´horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.

I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s´escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l´horitzó
que avui es mou
igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.
I veig el sol des d´altres llocs