Penso que el cor tens de pedra
i que no hi ha manera de fer-lo estimar.
I ara crec que el teu cor és de marbre
i que no hi ha paraules per fer-lo canviar.

M´has fet moure com una titella
anant sempre al darrera dels teus compliments,
amb el teu posat fals de ponzella
i la teva manera d´enredar la gent.

Penso que el cor tens de pedra
i que no hi ha manera de fer-lo estimar.
I ara crec que el teu cor és de marbre
i que no hi ha paraules per fer-lo canviar.

Màgia que atrau i que enganxa,
enlluerna i enganya amb el verí més dolç.
M´has fet pols i sols puc desitjar-te
una sort ben llunyana i que com jo toquis fons.

Amb el "cuento" de la llagrimeta
que costa de creure, si és que et queden dents.
Te´n fots sempre del mort i qui el vetlla
i quan ja estàs distreta ara em fots al carrer.

Tot per ser ben a prop teu
i ara ja no tinc res meu.

Penso que el cor tens de pedra
i que no hi ha manera de fer-lo estimar.
I ara crec que el teu cor és de marbre
i que no hi ha paraules per fer-lo canviar