LLUNA

Tu que em vigiles des del cel,
que cada nit et fas present,
tu que dels somnis ets la vella guarda,
i que del sol seràs la nuvia blanca.
Que t´ilumina la foscor,
i que t´apaga la claror.
Quan t´aixeques la mainada és al brasol,
quan em llevo, és ara quan et ve la son.

Diguem perquè t´apagues cada dia,
diguem perquè no tornes quan voldria jo
que m´aixuguessis dues llàgrimes que hi he
digues lluna, lluna, lluna...
que m´abandones sempre i sempre tornes
lluna...t´esperaré de nit no triguis, torna.

Lluna...

Tu, que camines en la nit
que t´acompanyen els estels
que t´enmiralles en la mar inquieta
quan et resalta la teva bellesa.

Diguem perquè t´apagues cada dia,
diguem perquè no tornes quan voldria jo
que m´aixuguessis dues llàgrimes que hi he.
Digues lluna, lluna, lluna...
que m´abandones sempre i sempre tornes
lluna...t´esperaré de nit no triguis, torna.

Lluna...