Quan a escola o bé al carrer
eren mots a flor de pell.
Vaig aprendre a dir:
somni, joc,amic.

Quan em feien recordad cada nom de riu o mar,
vaig aprendre a fer barques de paper.

Confonia joc i guerra,
vidre i pedra, tan se val...
i aprenia sexe, vida i pecat mortal.

Quan bullia al meu cervell la paraula adolescent,
vaig aprendre amor,somnis de colors.

I amb amor i desencant,tancament i soletat,
vaig trobar company,vaig trobar companys.

Aprenguérem terra i poble,
vam entendre llibertat,
i sentirem, tret a l´ aire,
mort, assassinat.

I aprenguem a dir futur,tot dient aquí i avui,
queda molt per a dir, queda molt per a fer.

Cada dia té el seu mot,cada mot és totun món,
hem après cançó i diem cançó.