Tot passa tan lent,
res no ha canviat des d´aquell dia.
Avui recordava aquells moments que estavem sols,
i no calia dir-nos cap paraula,
tot hoenteniem només mirant-nos als ulls.
La seva mirada estava plena de misteri,
de la seva vida no en podia saber res.
Dels dies feliços, queda la tristesa,
només era per dir-nos que no hi ha res etern.

Els dies passen... no hi ha res etern...

Deixant caure la mà sobre la meva mà gelada,
rient-nos de tothom que anava entrant al cafè bar,
res no sabia, res no esperava,
només volia compartir la soletat.

Els dies passen... no hi ha res etern...

Ningú sap d´on va arribar,
la gent murmurava al seu voltant.
Ningú sap on va marxar,
ella només ens va deixar records de tristesa,
i avui tothom la troba a faltar.

Com podia dir-li que a vegades en silenci
he llegit les cartes que jo mai li vaig enviar.
La mirada trista plena de misteri,
jo sóc com ella i la vaig deixar escapar.

Els dies passen... no hi ha res etern... (x2)