amb setanta a l'esquena anys
pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar si passeja un avi.
Tota la vida gronxat per le ones
amb el bastó caminant a l'atzar
contemplant la nit serena
se passeja un llop de mar.

Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí
jove i aferrat al pal de messana
cridaba ben fort, EL MAR ES PER MI!

Ara que ja es vell, al vespre no marxa
ja no va a la pesca, ja no te companys
nomes va a passeig i enyora la xarxa
camina feixuc, pel pes de tants anys.