(C. Carson Parks)

És clar que pensaràs que el que vull dir
és ben estúpid però és la veritat.

I que sortir amb tu és com un somni
que ja mai, ja mai, es pot realitzar.

Però la meva ment no para de fer plans
perquè sortim tots dos plegats.

I penso que és possible
i no és estúpid que el et pugui dir
t’estimo molt.

He passat moments feliços tot pensant
en oferir-te allò que et fes feliç.

Tot cercant en el teu rostre el raig de llum
que em deixés clar allò que he d’esperar.

Puc veure en els teus ulls la llum del bon record
de les cançons cantades plegats.

I penso en les paraules
que els poetes han escrit
per a l’eternitat.

I en veure les parelles agafades
que es somriuen passejant pel parc

Ja sé que no és estúpid
estimar, cantar, ballar
quan l’amor és veritat

Si un dia vaig pensar que és infantil i estúpid
tot el que jo et volia dir.

I vaig passar les nits cercant els mots
per declarar sincerament mont amor.

Però vergonyosament no vaig trobar el moment
per expressar-me tal i com cal.

Per això ara que et tinc amb mi
no vull deixar-te de dir
t’estimo molt.

He passat moments feliços tot pensant
en oferir-te allò que et fes feliç.
Tot cercant en el teu rostre el raig de llum
que em deixés clar allò que he d’esperar.
Puc veure en els teus ulls la llum del bon record
de les cançons cantades plegats.
I penso en les paraules
que els poetes han escrit per a
per a l’eternitat.

I en veure les parelles que es somriuen
passejant pel parc, donant-se les mans
Ja sé que no és estúpid
estimar, cantar, ballar
quan l’amor és veritat

T’estimo molt, t’estimo molt, t’estimo molt.