ANEGATS - ILLENC


Obre els ulls un bon dia
cap a ponent
la mar m´enlluerna perquè hi pega es sol i es vent
a nes cel una gavina crida
i es quan em passa pes cap que aquesta illa és com sa gavina
que fuig i no pot tornar però no és ella qui s´en vol anar
fuig per enmig de la mar, s´en va i no la tornaré a escoltar

Quan estiguis lluny de casa
i no puguis respirar s´aire de la mar
diven que sense terra no hi ha arrels
qui es que ven ca seva, qui es que ven ca seva noooo

No tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs a ma estrangera
es teu poble et du dins es seu cor
es teu poble et du dins es seu cor
dins es seu cor

D´un turò veg que comença a ploure
quatre gotetes primes fan sortir aquell caragol
pes verdeig ja hi corr un riarol
però sa terra que banya ja no ho vol
perquè ja no ho és, no és sol mallorquí
es dobers l´han tret d´aquí
i pensa que l´han traït
Una vida mal heretada així

L´ondemà es padrí va a passejar
per sa camada de quan era un nin
però no pot perquè li han barrat camí
i ha de voltar
es temps passa massa aviat
i pensa que em baratat es pa d´avui per sa fam de demà

Quan estiguis lluny de casa
i no puguis respirar s´aire de la mar
diven que sense terra no hi ha arrels
qui es que ven ca seva, qui es que ven ca seva noooo

No tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs a ma estrangera
es teu poble et du dins es seu cor
es teu poble et du dins es seu cor
dins es seu cor

Encara és prest pes dia de dir-mos adeu
tanta sort que n´hi ha que en pensen que encara hi som a temps
també és vera que en es teu cos puc viure
però es que entre poc i massa sa mesura passa

I jo no vull poder dir no
que aquesta illa no és des meus fills
nostra terra es tot lo que tenim
quin orgull és dir jo soc mallorquí