ANEGATS - ELS AMICS QUE S´EN VAN


Cada dia pens amb aquells amics
que un dia vag tenir
i jo els vag estimar
I quan els record tinc ganes de plorar
i amb llagrimes als ulls escric
una cançó per recordar
aquells dies que mai no tornaran
que va passar es temps
tot ho canviat
que va passar
sa nostra amistat.

Dim que va passar
oh dim que va passar
es temps tot ho ha canviat
i quan estiguis dins es fang
quan estiguis dins es fang
ningu no et treurà
ningu no et treurà

Anàvem d´escursions
i cantàvem cançons
i erem molts
i ara on sou tots
on sou tots

Estàvem tots plegants
i no teniem por de ganegar
donam sa mà i vina amb jo a somiar
que mos tornem a trobar la mar
i tornem a cantar aquella cançó
d´uns joves que del món feren il·lusions

I ara deven ser advocats,
qualquns milionaris
i altres uns pringats
quan siguis més gran
t´enrecordaràs
del que vaig posar a n´aquesta cançó

I ara esteim tots anegats
i ara esteim tots separats
però encara ens enrecordam
d´aquells amics.