Madura ( Joan Toni Skarabat)

Vaig jugar eternament
a fer poesia blanca.
I un alè entre cada paraula
em deia que m’equivocava.

Vaig superar aquell trauma
bufava l’increment dels anys.
I es cremà com una espelma
o com un cor tancat amb pany...

Madura, madura...
Calla!, que ja t’he sentit.
Madura i per ventura
sortirà pel del teu pit,
que a dins el teu capet d’àngel marxa
el que un dia vaig fer florir...

Potser esperes molt de mi
i es meu cap em dóna voltes.
Gira, gira carnestoltes
que no sóc el teu fadrí.

Madura poca-solta
i cerca una feina estable;
que es temps s’ha quedat en bàbia
trieu-les bé que ara van magres...

Madura, madura...
Calla!, que ja t’he sentit.
Madura i per ventura
sortirà pel del teu pit,
que a dins el teu capet d’àngel marxa
el que un dia vaig fer florir...