Quina culpa en tenen ells
tots en fila mostrant-se al vent
jo mai vaig sentir que a ningú li fessin mal
com ballaven, quan l’hivern arribava al Cabrerès.


Però uns senyors amb corbata, van decidir
de tallar-los tots, i així poder-se enriquir
i les aventures que allà havien passat
van marxar, van marxar com ofegades al mar.


Tots els jocs que els nens havien deixat
noves amistats que allà havien començat
vells amors que un dia de vent es van retrobar
passejades de gent gran, que només anaven fins allà.


Pollancres, no tornareu a sonar
per això, us volem cantar
com en aquells concerts, allà a on vam començar
amb vosaltres, volíem créixer sempre…