quan et vaig coneixer
vaig tenir un flaix,
es clar que eres tu
el que m´havia de passar.

Tot d´una vaig viure
al teu costat
ara fa massa temps.

Solitud que amb el teu record
s´esvaeix com si fos el fum
d´aquell foc d´estels
que brilla als teus ulls,
als teus ulls.

vine i mostra´m el vent
que fa màgic l´alè del teu cos,
vine i torna´m al camí
on tu i jo vam ser un sol foc.

La llum del dia ja se´n va,
tot el que comença ha d´acabar.
Tu has agafat un tren
que no saps on et durà,
i jo un camí
que mai no esborrarà
la darrera mirada enrera.