És el vent insistent
qui m’empeny riu enllà
i jo sóc el vaixell que de temps
va avançant engrescat.
I me’n vaig proa al vent
riu avall cap al mar
perquè sé que és allà
on la nau
vastament pot surar

I malgrat que mil troncs
van barrant el meu pas
jo constant lluitaré
per poder navegar amb llibertat

Sé quin és el desig
enyorat del país,
que ha viscut temps i temps
trepitjat,
sedejant llibertat

I ha estat sempre l’esforç
l’únic pa del seu cos,
perquè sap que és així
com avui
florirà el blat d’ahir.

I malgrat que mil pors
van barrant el seu pas
ell constant lluita ferm
per poder fer i parlar amb llibertat