la va trobar
a una sala mitj buida
buscant un somni, fugint
del dolor

entrant pels ulls
va sentir les purnes
aquella història va canviar-li
el món


va perdre-ho tot
la partida i la vida
cade ciutat li esmicolava
el cor

només el far
del sud, ella es mira
segueix la flama fins que res
no es mou

i empeny el sol, tan bruna
tan forta i prohibida
i es descorda la brusa
el seu cos un sonriure viu

et donaria a mor
si puguéssis tornar-m´en
et donaroa amor
si puguéssim mirar
et donaria erl món
si puguéssis parlar-me
ho donaria tot si et pugués estima

tantes nits
va pagar per tenir-la
tantes excuses per anat
tot sól

però cade cop
amb un plor la perdia
la llum s´apaga quan la sort
es pon

i el seu recort s´estimaba
en ciutats adormides
i somia fins l´alba
el se far sense vida, trist

et donaria amor...

tremolant
poc a poc surt del cine
sessió de nit, avui ja és
l´últim dia

s´endú el cartell
arriba a casa i l´espia
l´habitacio es ternsforma en
un món nou

i li escriu cent-mil cartes
la busca i viatje
i el seu centra
s´escapa
perd l´orda i la casa
i apaga el sol,tan bruna
tan feble i prohibida
i s´enfonsa en les ombres
el seu cos un somriure viu

et donaria amor...