Ell estava sol tapat pels plors
calmat per aquell dolor
de tants moments.
Era tan confús tot aquell món
va entendre-ho malament
no era conscient.

Mentre ell feia cançons
per fer-la seva
tot s´allunyava, tot es trencava
ell es quedava, la nit plorava
ella se n´anava, no l´avisava.

Van obrir el seu cor,
mirant el cel
jurant-se eternament
el seu amor,
van cremar els records
i els mals moments
canviant a poc a poc
els sentiments.

Però aquell cel que
tantes nits va ser el reflex
de les mirades, ara cridava
ell l´estimava, la nit plorava
ella ho mirava, ell s´enfonsava.

Els dies fan créixer la por
però això no espanta
i ara estic sol menjant-me
els plors tragant records...

Mentre jo vaig fent
cançons per tornar enrere
tot es refreda
res no s´oblida
no entenc la vida
la nit somia, la nit plorava,
la nit s´acaba.