Tard i tant com tard precís
ha arribat el fred que m´ha glaçat la sang
però avui ja sóc més feliç
he vist que el sol s´amaga
i que la lluna brilla més cada minut
que en el rellotge cau
una imatge rere l´altra van passant
pel meu davant
no puc fer-hi més... la nit...

Podria veure-ho tot
cada cop que la nit cobreix la terra
un pensament m´envolta
com un llibre obert
que no explica res...

Sóc una ànima de nit
que assaboreix moments
que a poc a poc va absorvint
en una pell distant
que busca refugiar-se sense donar
sensanció de solitud
l´estrella m´ha guiat
com cada nit s´ha convertit
en l´aliat més desitjat
no puc fer-hi més... la nit...