Benvolgut amic, fa molt temps que no ens hem vist. Crec que amb aquesta cançó puc substituir les cartes que no t’he escrit. Em disculpes que no ho hagi fet? El correu és massa lent i no tenia segells.

He estat ocupat perquè m’he mudat de casa. El teu telèfon, l’he perdut. Volia escriure’t un e-mail, però m’he temut que no sé la teva adreça. Aprofitaré aquest disc per dir-te: que vaig estressat per la feina i tot plegat. Crec que me convé anar de viatge. Sort que he trobat unes noves amistats amb qui compartir festes i desigs. Ja te’n contaré, vell amic, més detalls.

Benvolgut amic, m’han dit que encara festeges. Saps perfectament que jo en qüestions de dones som un cas, un cas perdut, i no sé com posar-hi remei per no anar a dormir tot sol, com sempre, tot solet. En coneixes cap que no sigui molt triada? Tant me fa si és matemàtica o si no sap anglès. Ja saps prou bé que no em puc permetre ser exigent, perquè un ja té una edat: trenta-cinc.

El que t’he dit de l’estrès i tot plegat, no n’hi ha per tant: esborra aquesta imatge. La veritat és que no me puc queixar. En realitat no em va malament. Ara no te vull avorrir amb detalls.

Tenc la sensació que no t’he contat res nou. Seria millor que un dia quedàssim per sopar: en tres minuts no puc dir-te gaire cosa.

Una abraçada cordial, adéu, ja ens veurem.