A la ciutat dels moixos
un anell de fum em ferma,
em fa pres del sentiment
amb una cadena blanca.

Som el jardí salvatge
que ha crescut al teu terrat.
Som una ombra, penombra
que la pluja ha gastat.

Som carrer de Santa Clara,
on vull viure el meu amor,
i encisar les balconades
amb flors de tots els colors.

A la ciutat dels moixos
cada dia la conquesten;
Si som pobre, on vols que vagi,
si he nascut en aquesta illa.
Si som pobre, on vols que vagi,
si aquesta és sa meva vida.

Som el fanal que vacil·la,
que canta de pensament.
Som la bruixa que es pentina
i vetlla el carrer del Vent.

Carrer del Vent... carrer del Sol...