La carta que m’enviares
avui l’he llançat al foc
i un aroma de tristesa
per tot l’aire s’ha escampat
com les llàgrimes aquelles
que salaren tot el mar.

Un canari a la finestra
ens despertava pel matí:
era el gust de les besades,
la calentor del teu pit.
I els cabells com teranyines
que enredaven els meus dits.

Ballarem la lluna boja.
Mentre, ens romprem els vestits.
Amb la mar com a companya
lladrarem a l’horitzó
i ens riurem dels dies agres.
Sí, serem ben lluny de tot.

I amb l’hivern a la finestra
un dia diré el teu nom...
Veuré el Sol i les estrelles
i les aigües del teu port.
Però no voldré engatar-me
del record de tant amor.