Aquesta remor que se sent
no és de pluja,
ja fa molt temps que no plou;
s’han eixugat les fonts
i la pols s’acumula
als carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent
no és de vent,
han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui, diuen,
irrespirable.

Aquesta remor que se sent
no és de paraules,
han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat
de l’aire.

Aquesta remor que se sent
no és de pensaments,
han estat prohibits
perquè no engendrin la necessitat de parlar.
I sobrevingui inevitablement
la catàstrofe.

I tanmateix, la remor persisteix...