Eren un pare i tres fills
d´un lloc aprop de Bellvís,
ara tot ple de rancúnia,
que van tindre que marxar
tips de creus en lo sembrat:
Eren dies de postguerra.

No tenien propietat.
Tot els ho havien pres
per dar-ho a un falangista.
Per poder anar tirant,
anaven fent contraban
entre Lleida i Andorra.

Mitges,oli i tabac,
ho duien tot en un sac
ben lligat a l´esquena.
Viatgaven sempre a peu,
com si fossin un romeu
que a ennlloc hi té cabuda.

El pare duia un fusell
amb la falç i el martell
pintats a la culata.
El fills un mirar encés,
ombra llarga d´uns xiprers
seguint-los nit i dia.

Coves,pasos i civils,
garces,nervis i conills:
la timba de cada dia.
"Mentre el cel sigui allà dalt,
impàvid com un punyal,
plantarem cara a la vida!"

Prop d´Organyà
es perd el relat.
Només un sac
s´hi va trobar,
ple de tabac,
vora dos morts
uniformats...
verds i empaitats!

No tenien propietat.
Tot els ho havien pres
per dar-ho a un falangista.
Per poder anar tirant,
anaven fent contraban
entre Lleida i Andorra.