ENFILO VORA ELS PINS (Dolors Roca )

Enfilo vora els pins
me’n vaig cap al cim ras.
Olereili…
Trobo la neu tan blanca
que quedo enlluernat.

Corrent pels cingles veig
un ramat d’isards,
el sol ja va la posta
i té un vermell pujat.
Ocells de fines plomes
fa temps que ja han marxat,
els raigs de sol no escalfen
i el fred els ha espantat.

Davant tanta bellesa
no goso aixecar el cap;
al cim de les muntanyes
hi trobes la igualtat.
No és com a terra baixa
que és viu desesperat.
Aquí el qui més camina
és dalt més aviat.